El passat 20 de març, el Sector del Vallès ens vam trobar per compartir un espai de reflexió i silenci en la Quaresma. Ens va acollir l’Església de Sant Esteve de Castellar del Vallès.
Va ser un goig el retrobament. Sense poder-nos abraçar ens comunicàvem amb intensitat amb la mirada. Mai la mirada ha sigut tant important, sense la possibilitat de poder-nos abraçar i estrènyer, la mirada ha esdevingut l’eina per transmetre tot l’afecte que sentim els uns per als altres. Mai les mirades han estat tant intenses i significatives.
Un espai de reflexió, silenci i pregària conjunta ja són sempre d’un gran enriquiment personal i espiritual, però aquesta vegada compartíem el goig del retrobament esperat durant molt de temps amb la incertesa de no saber quan ho podrem repetir. Per tal de fer present tots els membres del Sector, ens acompanyaven 11 espelmes, una per cada equip.
Vam recordar amb dolor els que ja no hi són i amb alegria vam celebrar l’esperança del demà, descobrint a cada pas que no estem sols.
El material utilitzat pel Recés es va basar en el material de reflexió i pregària que proposava l’Espai Sagrat ( Jesuïtes) d’aquest any.
En la introducció al Recés ens recordaven com la temporada de Quaresma ens ofereix una oportunitat per reflexionar i per pregar sobre la nostra experiència recent i les dificultats i les possibilitats que ens presenta. El 2020 ens ha desafiat, individualment i col·lectivament, de formes que ningú no podia imaginar. Ens ha confrontat amb la pregunta de si volem que les coses tornin a ser com abans o si intentem “tornar a créixer” i esdevenir millors. Estem convidats a reflexionar en quin tipus de persones desitgem convertir-nos realment, i quina mena de món esperem transmetre a les generacions futures. Cadascun de nosaltres juga el seu rol personal en la gran història de la transformació. Podríem pensar que la “transformació” no fa per a nosaltres, gent insignificant. Els sants i els herois són els qui transformen el món, no nosaltres humils pelegrins en un camí pedregós. De fet, la veritat és tot el contrari. La transformació arriba gràcies a cada pelegrí d’un en un, pas a pas, de vegades dolorós, pels camins pedregosos de la vida. L’Evangeli ens ofereix una visió i un mapa per aquest viatge.
Va ser una jornada molt plena, on ens vam sentir en pau i prop de Déu.
Creiem que en aquests moments atrafegats i incerts que vivim, el fet d’haver pogut fer-nos el regal de disposar d’una estona per pregar i reflexionar tots junts, no té preu. Esperem poder-ho repetir ben aviat.
José Luis Pérez i Pilar Tache
EMD Sabadell 4
Deixa un comentari