Déu vos guard. Soc mossèn Jordi Salvadó, prevere de la diòcesi de Tortosa fa 23 anys, i consiliari de l’Equip Amposta 11 des de 2004, en dos períodes diferents.
L’article que m’han demanat per a la revista m’ha servit per repassar el document «El prevere consiliari, conseller espiritual» (2006), i és per això que voldria començar citant els orígens del Moviment. En la seva Carta fundacional (1947), ens diu que «[…] Tots els plans de treball no poden reemplaçar l’aportació doctrinal i espiritual dels preveres […] dóna principis, ajuda les llars a buscar-ne la traducció en la seva vida. […] Preveres i llars aprenen a comprendre’s, a estimar-se, a donar-se suport».
Dono fe de la voluntat de l’Equip de cercar sempre un prevere que els acompanyés i de les dificultats quan no el troben o no pot fer el seu servei com demana l’espiritualitat del Moviment. Però també soc testimoni agraït del camí que hem anat – i continuem – fent junts.
Una de les primeres coses que voldria ressaltar en aquesta reflexió és una cosa que forma part de la Tradició eclesial: tant el sagrament de l’ordre com el sagrament del matrimoni són considerats com els sagraments «al servei de la comunió». Ningú s’ordena o es casa per sí mateix, sinó per edificar el poble de Déu i convertir-se en un canal a través del qual Déu fa arribar al món el seu amor. Ara bé, com ressalta tant el Magisteri com el document citat, cadascú (matrimonis i preveres) ho fan de manera diferent i específica, però en equip, en comunió… En un equip, cadascú fa una funció: no tots som porters, ni tots som davanters o defenses (no entrem ara en discussions tàctiques). En l’Església passa el mateix (1Co 12,12-30).
Això és una evidència, però no sempre és fàcil dur-ho a terme. Ara bé, soc un fervent defensor d’aquest Moviment i de les seves implicacions, i puc declarar amb goig que és un dels grans regals que Déu m’ha fet en la meva vida de prevere, i que, contràriament al que hom pot pensar, m’ha ajudat sempre a millorar la meva vida sacerdotal. No només hi ha la component fraternal, de relació d’amistat, sinó que puc dir amb seguretat que m’han deixat exercir sempre la meva funció de conseller, de mediador, de consultor, ministre de la Paraula, animador… He pogut apreciar, com diu el document, «de manera positiva la vida del matrimoni i de la família, l’espiritualitat que els hi és pròpia», amb un toc d’humor de tant que en tant, que sempre és necessari. I també he estat company de camí en les malalties, les pèrdues familiars, les preocupacions com a pares dels seus fills (alguns d’ells en acollida) i com a fills dels seus pares (alguns dels quals ja ens han deixat). Tot això ha format un conglomerat ben amanyagat, potser de vegades una mica abonyegat, però sempre unit.
Els membres de l’Equip, com també diu el document, m’han ajudat a ser realista, a tenir la ment oberta, a estar disponible malgrat el cansament, a no caure en la rutina ni en el clericalisme. Per això, i per moltes altres coses, considero que és un gran servei per a l’Església en general, i per als mossens i matrimonis en particular. En aquest sentit, ens cal continuar pregant perquè el nombre dels Equips vagi creixent per poder ajudar més encara els matrimonis i les famílies, però també per ajudar als sacerdots, ajudant-los a descobrir la bellesa i l’espiritualitat del Moviment. Sense descuidar-nos de pregar per les vocacions al sacerdoci, ja que tant l’Església com el Moviment (i el món que ens envolta) en té necessitat.
Com hem dit, cadascun dels membres de l’Equip ha rebut un sagrament i representa al Crist d’una manera específica, a part de la més genèrica com a batejats. Però també com a Equip, podem dir que som un «misteri» (sacramentum) de comunió i de vida enmig de l’Església i del món, la comunió amb Déu i la vida que Ell ens regala.
Donem gràcies a Déu.
Mn. Jordi Salvadó
Consiliari de l’EMD Amposta 11
Deixa un comentari