Cada any arribem al final de curs celebrant el temps Pasqual, que desemboca en la plenitud de Pentecosta. Una Pentecosta que ve carregada del do de l’Esperit amb fruits abundosos. Però, paradoxalment, empesa per una ventada que ho escampa tot, arreu del món.
Aquest quedar desinstal·lat, ja el va anunciar Jesús amb una frase clara i crua: “Us dic la veritat: us convé que me’n vagi, perquè si no me’n vaig el Defensor no vindrà a vosaltres” Jn. 16,7
No sé quin impacte devien causar aquestes paraules.
Massa emocions seguides… Massa contrasentits…
Les nostres famílies també esperen els fruits abundosos en els fills i en la vida conjugal. Assolir l’autonomia i la seguretat de la plenitud en fruits personals, necessita anar trencant lligams (cordons umbilicals afectius) i establir altres lligams d’adults.
Després d’un bon acompanyament en el caliu familiar, ha de ressonar, sense por, la frase inquietant: Us convé que me’n vagi. Els fills l’han de sentir dels pares i els pares l’han de sentir dels fills.
Iniciar, així, una sana autonomia que ens impulsi a caminar junts.
Mn. Jesús Llompart
Consiliari Ciutadella 9
Deixa un comentari