Tots els creients esteim cridats a viure i actualitzar la sinodalitat.
Més enllà d’una simple eina de coordinació, d’una tècnica de reunió o d’una tàctica organitzativa, la sinodalitat és la manera mateixa de ser i de viure de l’Església. Es fonamenta en la dignitat comuna que ens dóna el Baptisme i s’alimenta de l’Eucaristia. Fa referència a com s’organitza i camina el Poble de Déu —la comunitat dels creients juntament amb els seus pastors— amb la participació activa, conscient i corresponsable de tots els batejats, cadascú des de la seva vocació particular.
Ja fa uns anys que l’Església universal i particular està immersa en aquest procés de conversió sinodal. Per fer possible aquesta nova manera de viure i de relacionar-nos, el Sínode ens recorda que cal potenciar estructures de participació reals (com els consells pastorals, econòmics o diocesans) i adoptar un estil de vida basat en la comunió i la missió.
Cal tenir molt clar que la sinodalitat no és un debat parlamentari ni una democràcia de partits. No es tracta simplement que tothom pugui parlar, expressar la seva opinió, votar i finalment fer allò que hagi decidit la majoria. L’objectiu de la vida sinodal no és arribar a un consens humà per a la mera gestió, sinó caminar junts per discernir què ens demana Déu i com hem de dur a terme la missió d’anunciar l’Evangeli en el món d’avui.
Per dur a terme aquest treball de discerniment eclesial, l’Església ens convida a aprofundir en una metodologia espiritual coneguda com “la conversa en l’Esperit”. Els passos d’aquest procés són:
- Silenci i pregària: Es comença invocant l’Esperit Sant i escoltant un fragment de la Paraula de Déu, seguit d’uns moments de silenci profund per disposar el cor a escoltar el Senyor i els germans.
- Prendre la paraula i escoltar: Cada persona comparteix breument allò que li suggereix la qüestió que es vol discernir, parlant des de la seva consciència. La resta de membres escolten amb atenció, respecte i sense interrompre ni debatre immediatament.
- Moments de silenci: Després de les aportacions, es fa un nou espai de silenci i pregària per interioritzar tot el que s’ha escoltat.
- Espai per a Déu i els altres: Cadascú expressa —a partir del que han dit els altres— què li ha ressonat al cor, quines coincidències percep o quines resistències interiors ha experimentat, deixant-se guiar per l’Esperit Sant.
- Nou moment de silenci i discerniment: Es comparteix allò que ha colpit més a cadascú o quines intuïcions semblen més fortes per a la comunitat.
- Discerniment comunitari: Es mira conjuntament quins punts es repeteixen, quines tensions continuen obertes i quina direcció sembla marcar l’Esperit a la comunitat. L’objectiu és que tothom se senti representat i acollit en el resultat final.
- Pregària final d’agraïment.
En tot aquest procés, la clau no és escoltar per replicar o defensar una postura pròpia, sinó escoltar per comprendre la realitat a la llum de la fe. No ens trobem per repartir poder ni per enfrontar opinions, sinó per reconèixer que caminem junts com a Poble de Déu, amb una corresponsabilitat diferenciada, on cadascú aporta els seus dons per a la construcció del Cos de Crist i la transformació del món.
Mn. Jaume Albert Vidal
Consiliari Regional de Catalunya i Menorca
Deixa un comentari