Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.
Evangeli: Paràbola de les deu verges (Mt 25, 1-13)
“Amb el Regne del cel passarà com amb deu noies que van prendre les seves torxes per sortir a rebre l’espòs. N’hi havia cinc que no tenien seny i cinc que eren assenyades. Les que no tenien seny van prendre les seves torxes, però no es van endur oli. En canvi, les assenyades es van endur ampolles amb oli juntament amb les torxes.
Com que l’espòs tardava, els vingué son a totes i es van adormir. A mitjanit es va sentir un clam:
– L’espòs és aquí. Sortiu a rebre’l!
Llavors totes aquelles noies es van despertar i començaren a preparar les seves torxes. Les noies sense seny van dir a les assenyades:
– Doneu-nos oli del vostre, que les nostres torxes s’apaguen.
Les assenyades respongueren:
– Potser no n’hi hauria prou per a nosaltres i per a vosaltres; val més que aneu als qui en venen i us en compreu.
Mentre anaven a comprar-ne, va arribar l’espòs, i les qui estaven a punt entraren amb ell a les noces. I la porta quedà tancada.
Finalment arribaren també les altres noies i deien:
– Senyor, Senyor, obre’ns!
Però ell va respondre:
– Us asseguro que no us conec.
Vetlleu, doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora.”
Comentari del Papa Francesc (fragment de l’Àngelus del diumenge 12 de novembre de 2017)
Què vol ensenyar-nos Jesús amb aquesta paràbola? Ens recorda que hem de romandre llestos per a la trobada amb Ell. Moltes vegades, en l’Evangeli, Jesús insta a vetllar i ho fa també al final d’aquest relat. Diu així: «Vetlleu doncs, perquè no sabeu ni el dia ni l’hora» (v. 13). Però amb aquesta paràbola ens diu que vetllar no significa solament no dormir, sinó estar preparats; de fet, totes les verges s’adormen abans que arribi el nuvi, però en despertar-se algunes estan llestes i altres no. Aquí està, per tant, el significat de ser savis i prudents: es tracta de no esperar a l’últim moment de la nostra vida per a col·laborar amb la gràcia de Déu, sinó de fer-ho ja ara. Seria bell pensar una mica: un dia serà l’últim. Si fos avui, com estic preparat, preparada? Haig de fer això i allò… preparar-se com si fos l’últim dia: això fa bé.
Per a la sentada
– Què és realment un dia especial quan la vida es viu una sola vegada?
– Quantes vegades hem callat, hem deixat de fer o no hem demanat perdó?
– Quantes vegades hem deixat de dir “t’estimo”?
A cura de Lourdes Gabarrón
Deixa un comentari