Una amiga m’explicava un dia que cada nit, abans de dormir, tenia el costum de resar per tota la família. Començava pel seu germà gran i anava avançant. Però, com que són molts germans, sovint s’adormia abans d’arribar al petit; a aquest, pobre, no li devien arribar gaires favors…
Aquesta pregària intencionada, que molts de nosaltres fem de manera habitual, és la pregària d’intercessió. I els intercessors no són més que una forma organitzada d’aquesta pregària intencionada.
Tenen el seu origen els anys 60 del segle passat, quan el pare Caffarel, veient com creixien els Equips, i conscient de la importància i força de la pregària, va llençar una crida per reunir voluntaris que volguessin pregar pels matrimonis cristians i pels Equips. La seva intenció anava més enllà: «[…] faig una crida urgent als voluntaris: jo aspiro a que cada nit, sense interrupció, les llars es succeeixen unes a altres en la pregària ». (Henri Caffarel, 1960)
D’aquella primera idea, ara, més de seixanta anys després, els intercessors formen una xarxa d’orants en una cadena ininterrompuda de pregària, 24 hores arreu del món.
Concretant una mica més, què és la intercessió?
Doncs és una conjunció meravellosa d’elements fonamentals en la pròpia definició del cristià:
– l’Amor, essència del cristià, tant l’Amor a Déu com l’Amor als Altres: la nostra raó de ser;
– la Pregària, la columna vertebral del cristià. No s’entén el cristià sense la presència activa de la Pregària en la seva vida;
– l’Ajuda Mútua, un dels trets característics i definitoris dels Equips; l’Ajuda Mútua més enllà de l’equip, del sector, del Moviment.
Amor, pregària, ajuda mútua…
Tots som diversos, i diverses les nostres realitats; per això s’ofereixen diferents vies per a portar a terme la intercessió.
Una d’elles és la pregària, preferentment nocturna. Es demana una hora de pregària al mes. En parella, o sol si no es pot fer en parella. Es pot preparar algun text bíblic per introduir aquesta estona, un cant, la contemplació d’una imatge per la que es tingui devoció… El pare Caffarel utilitzava sovint una pedra, esfèrica i llisa, que l’ajudava a concentrar-se i posar-se a disposició del Senyor. Cadascú escull el seu moment i la seva forma.
Una altra manera de portar a terme la intercessió és dedicant un dia de dejuni al mes. Un dejú intencionat, està clar, no aquestes receptes que ara estan tant de moda per perdre pes o trobar-se millor…
També es pot fer intercessió oferint l’activitat i obres d’un dia al mes.
Tot i que la intercessió és un acte molt personal i individual, la seva dimensió és comunitària. Respon a les angoixes d’una comunitat que diposita en ells l’esperança expressada pel mateix Jesús: “Per això jo us dic: tot allò que demaneu en la pregària, creieu que ja ho teniu concedit, i ho rebreu. (Mc 11,24)”
Per poder arribar a aquesta comunitat, els intercessors, al llarg del temps, s’han organitzat de diverses maneres. L’any 2018, en la Trobada Internacional de Fàtima, reconeixent les dificultats d’aquesta estructura, es van reorganitzar, creant l’EIAI: l’Equip Internacional d’Animació dels intercessors. És un equip format per quatre matrimonis encarregat cada un d’ells d’una de les zones dels Equips, més un matrimoni de l’ERI que fa d’enllaç i un consiliari, que actualment és el pare Paul-Dominique Markovits, que també va ser el redactor de la causa de canonització del pare Caffarel.
I, a nivell local, es demana als equips superregionals que acullin els intercessors de la seva superregió i els donin recolzament. En la Superregió d’Espanya s’ha creat una petita estructura per a facilitar la comunicació entre tots els intercessors. Està formada per un matrimoni responsable, Antonio Barros i Edu Llarena, antics responsables regionals d’Extremadura; el matrimoni Angel Merchan i Inma Vicente, de la mateixa regió; el pare Pedro Cabrera, missioner claretià, consiliari, i en aquest grup, Albert Mascaró i Anna Padrós som els enllaços amb l’estructura internacional.
Actualment som més de 800 intercessors en tota Espanya. Ens agradaria que tots els equipistes ens coneguessin i, qui sap, potser podríem arribar als 1000…
La missió primera d’aquest petit equip és facilitar que les necessitats d’intercessió arribin als orants. Això, que abans es feia per correu postal, amb totes les seves limitacions, ara es fa a través d’una web (també en format App, pel mòbil), en la que es poden dipositar directament les sol·licituds d’intercessió, consultar quines són les intencions d’intercessió del Sant Pare i de la Conferència Episcopal Espanyola, llegir el Boletín o la Carta de l’EIAI, trimestrals ambdós i, en una pàgina amb contrasenya personalitzada, els intercessors poden consultar, pràcticament en temps real, les sol·licituds dipositades. Us convidem a fer-li una ullada:
Tot i aquesta informació que us hem facilitat, s’ha de dir que el nostre coneixement previ sobre la intercessió era molt escàs. N’havíem sentit a parlar en alguna trobada, però sempre havíem pensat que això no anava dirigit a nosaltres, que calia ser molt especial per fer-ho. Res més lluny de la realitat! La intercessió no és una cosa reservada a uns quants, ni requereix unes condicions especials ni uns coneixements avançats en mística. Jesús ens ho posa ben fàcil: la pregària del Pare Nostre (Mt 6,9-15), tan personal, íntima i senzilla, és la seva manera de dir-nos que tots sabem pregar al Pare i, per tant, tots podem ser intercessors.
Pregar pels altres. Estimar-los. Ajudar-los. No us sembla una bona idea…?
Anna Padrós i Albert Mascaró
EMD Badalona 6
Deixa un comentari