Jesús li respongué:
–Si he parlat malament, digues en què, però si he parlat com cal, per què em pegues?
(Jo 18,23)
Habitualment davant de les violències quotidianes (domèstiques, econòmiques, polítiques, estructurals i físiques) hi ha dues formes d’actuar: l’acció-reacció o el silenci submís.
Jesús va rebre burles, insults, bufetades, escopinades i mort en creu, però no va reaccionar violentament ni amb un silenci submís envers els qui actuaven així .
I jo, com reacciono?
És Déu el protagonista de les meves respostes a les violències que rebo?
Responc segons l’estil de Jesús? Què em cal perquè aquest estil sigui espontani en mi? Soc capaç de suportar més sofriment mentre actuo per canviar la situació?
Darrere de la violència hi ha amagats el refús i la por de les paraules.
Els cristians —com a fills de Déu que som— hem de seguir el seu exemple i, si ens escarneixen, demanarem: Pare, perdona’ls perquè no saben el que fan (Lc 23,34). I ens esmerçarem a difondre un missatge de pau i de bona voluntat. I amb més motiu pregarem per tants germans nostres maltractats, perseguits i martiritzats arreu del món, però en cap cas no tornarem mal per mal.
A cura de Lourdes Gabarrón
Deixa un comentari