Capítol IV: L’amor en el matrimoni
El tema de l’amor -fonament de tota relació amb Déu i els altres- al capítol IV, se centra en el matrimoni.
El matrimoni és una aliança d’amor per a tota la vida entre un home i una dona, i el fonament perquè aquesta profunda i íntima relació -una sola carn- perduri en el temps, és la creixença i maduració de l’amor.
El matrimoni cristià, pel sagrament rebut el dia del casament, rep el suport de la gràcia de l’Esperit vessada damunt d’ells. Així, fer que l’amor creixi dia a dia, no dependrà exclusivament del voluntarisme dels esposos, sinó que comptarà amb l’acció de l’Esperit Sant que anirà transformant els seus cors per a l’acollida plena de l’altre, fins i tot amb els seus defectes.
Tot creient que vol ser deixeble de Jesucrist reconeix el gran amor de Déu Pare, manifestat a través del seu Fill, i el regal d’aquest immens amor, el capacita per estimar-lo i estimar els altres, únic camí per a l’autèntica felicitat. Quan un home i una dona es professen un amor exclusiu i el segellen pel sagrament del matrimoni són cridats a recórrer junts el camí de la santedat, que els omplirà de pau i alegria. Açò no significa que hagi de ser un camí de roses, com ens vol fer creure una publicitat enganyosa.
A la vida, es presenten dificultats, tensions, situacions doloroses… però, a més de l’ajut que suposa afrontar-les junts, tenim Jesucrist enmig nostre que ens duu de la mà i ens dona força per superar els problemes i consol, als moments de desànim; sentir la seva presència, a través de la pregària, ens omple de pau i serenitat i ens deixem anar, amb total confiança, als braços de Déu Pare. Ara bé, el projecte comú d’un matrimoni entre creients no s’aconsegueix a base d’obligacions i preceptes, és indispensable treballar dia a dia perquè la nostra manera d’estimar s’assembli el màxim possible a la forma com Crist ens estima i perdona a tots, sense límits i fins a l’extrem. Açò significa anar-se desprenent de l’egoisme no només personal, sinó també de parella, perquè l’amor autèntic implica obertura, sortir de nosaltres mateixos per anar a l’encontre dels altres: els fills, en primer lloc, per esdevenir, junts, una família on regni l’alegria de l’amor, i després els amics, els veïns, la família de Déu (l’Església) i el proïsme en general, amb especial dedicació als qui estan més necessitats d’amor.
Que l’amor conjugal dels matrimonis cristians sigui una imatge, cada vegada més fidedigna, de l’amor de Crist per la seva Església.
Diego Dubón i Teresa Jansà
EMD Maó 1
Deixa un comentari