Avui vivim en un món on la imatge s’ha convertit en un tret del tot imprescindible. Ho constatam en la gran majoria de les xarxes socials: Instagram, Facebook, whatsapp… on les persones joves i no tant joves, donen un valor extrem a les fotografies, selfies, posats, TikTok… I que d’alguna manera defineixen i volen mostrar la millor versió de la pròpia persona. La facilitat i la immediatesa de compartir-ho tot, fa que inconscientment s’estableixi una competència per veure qui fa la foto més sexy o més original, el ball més exquisit o l’acudit més graciós, fins el punt de convertir-se, moltes vegades en un negoci.
Per tot açò i altres motivacions, de cada vegada agafa més força el culte a la imatge. Valorar en un sentit extrem l’exterioritat de la nostra persona, del nostre lleure i fins i tot de la nostra vida quotidiana, ens duu a perdre fàcilment la pròpia identitat i interioritat.
Aquesta manera de veure i viure la vida es va imposant de manera aclaparadora en el nostre dia a dia, no és d’estranyar, per tant, que en l’ àmbit religiós, en la manera d’enfocar i viure el sagrament del matrimoni, prima per damunt de tot “l’ extern”: les fotografies, l’ornamentació, els vestits, el convit, el viatge, el lloc idíl·lic… per sobre del sentit profund de la unió matrimonial. Si s’explota al màxim tot el que és extern d’una celebració, s’hauria de plantejar també quina qualitat humana i espiritual es dóna al compromís, a la vocació sagramental del matrimoni per trobar-ne el vertader sentit religiós de la celebració.
Tot açò que hem exposat ens duu a una reflexió: avui, quan és tant fàcil una ruptura, una separació o un divorci, les paraules vocació, compromís, discerniment…, quin sentit tenen?
Necessitem, referents, testimonis dins l’Església que ajudin a descobrir que el sagrament del matrimoni és un signe extern i visible de l’amor de Déu i que s’ha de cuidar i alimentar dins d’una comunitat cristiana, on poder posar en valor la interioritat de la persona i connectar la nostra vida amb Crist.
És absolutament necessari que en la selfi de la nostra vida matrimonial aparegui la imatge del compromís, de la pregària, de la reflexió, de la vocació…
L’ AMOR SEMPRE GUANYA!
PREGÀRIA:
Preguem per totes les parelles que han decidit casar-se per l’Església i també per les que han decidit no fer-ho. Que Déu beneeixi la seva unió, i que trobin l’estaló necessari per viure esperançats en un món molt marcat per l’egoisme i la despersonalització; que el seu pas decidit i ferm respongui a un discerniment d’un compromís de voler viure plenament la vida amb Crist, fonamentada en la fe, el testimoni i la pregària.
Joan Pons i Mercè Capó
EMD Ciutadella 9
Deixa un comentari