Immersos en aquest temps de pandèmia, som conscients que moltes coses han canviat. Entre elles, i de manera notòria, les formes de socialització. Des que al març del 2020 es va ordenar el confinament domiciliari, tot ha canviat: sembla que s’han acabat les abraçades, les trobades, l’expressió comunitària de la vida d’equip.
Però ara, a l’inici d’un nou curs, després de la reflexió del que ha representat el curs ja acabat, ens adonem de com hem estat capaços, tot i la pandèmia, de trobar noves expressions d’afecte, noves formes de trobada, noves vies per compartir la nostra vida d’equip.
Com a sector, no ens hem resignat a perdre el contacte. A part de les reunions de sector telemàtiques, hem aconseguit fer el recés anual, al mes de març, i una trobada de Pentecosta a finals de maig.
El recés va ser també en format virtual. Vam comptar amb la germana Maria Claustre Soler, religiosa de la Companyia de Maria i doctora en Teologia, que sota el títol “Les Dones de la Bíblia”, ens va desgranar diferents personatges femenins presents a la Bíblia. La sessió del matí es va centrar en l’Antic Testament: Sara, Rebeca, Lia i Raquel, símbols del matriarcat i de com Déu ens dona la vida a través de les dones; dones inspiradores com Míriam, Débora o Hanna, impulsores de camins nous; i dones emblemàtiques com Noemí i Ruth, que davant una crisi són capaces de desarrelar per emprendre nous camins. La sessió de la tarda, “La Dona a la llum del Nou Testament”, es va centrar en el paper de la dona en el món i entorn de Jesús.
Per la celebració de Pentecosta ens vam atrevir a trobar-nos presencialment. Les Germanes Hospitalàries ens van obrir el seu jardí a la casa de la plaça de Karl Marx de Barcelona, i allà, amb les mesures adients, vam celebrar l’Eucaristia. Després vam poder gaudir de la presentació de la filòsofa Natàlia Pla, que sota el títol: “Viure amb l’Esperit Sant: un nord sense mapa” ens va deixar el repte de trobar nous camins per arribar a la plenitud. És la força de l’Esperit Sant el que ens ajudarà a trobar el camí: Jesús ens va indicar el nord, però només la força de l’Esperit Sant ens fa trobar la nostra ruta, la que correspon als nostres temps. Invocar l’Esperit Sant amb humilitat i honestedat, però també estant disposats a rebre’l i a respondre-hi, a tenir clar que la seva presència ve a desordenar les nostres vides. Amb les paraules de Ignasi IV Hazin, Patriarca de l’església Ortodoxa d’Antioquia:
Sense l’Esperit Sant,
Déu està lluny,
Crist roman en el passat,
l’Evangeli és lletra morta,
l’Església una simple organització
l’autoritat seria dominació,
la missió una propaganda,
el culte una evocació
i l’actuar cristià una moral d’esclaus.
Però amb la presència de l’Esperit,
el cosmos s’eleva i gemega en el part del Regne,
Crist ressuscitat és present,
l’Evangeli és potència de vida,
l’Església significa la comunió trinitària.
l’autoritat és un servei d’alliberament,
la missió és una Pentecosta,
la litúrgia una memòria i anticipació,
l’actuar humà es deïfica.
Amb aquest bagatge, emprenem el nou curs 2021-2022 amb una trobada, sense abraçades encara, a mitjans d’octubre, amb l’esperança que aquest curs serà una mica més proper a “l’antiga” normalitat.
Albert Mascaró i Anna M Padrós
EMD Badalona 6
Deixa un comentari