Aquets dies, gràcies a Déu, ja es parla d’una baixada de la pandèmia del a Covid-19, i és possible que molts dels condicionaments que hem tingut durant aquest any i mig, ja no hi seran en el futur. Ja estem tornant a la normalitat, diuen moltes persones. Però què vol dir això?, en què ha de consistir?, a quina normalitat?
El que ens ha passat, tant personalment i familiarment com pel que fa al conjunt de la nostra societat, ben segur que ens ha fet reflexionar. ¿Podem viure de la mateixa manera que abans de la pandèmia?, ¿hem de millorar en algunes de les coses que fèiem?, hem de deixar de fer-ne d’altres que hem descobert que no són prou bones?, què hem de fer de nou?
Ben segur que hem trobat moments per meditar sobre la nostra vida, i la nostra manera de pensar i d’actuar. Potser hem descobert que teníem al nostre abast persones i qüestiones que no valoràvem prou: la salut, la família, els amics, la fe, la natura, els diferents grups de relació, la pregària, la solidaritat…
Seria una llàstima que el que ens ha tocat viure durant tot aquest temps no ens hagués servit de res, i que solament ho consideréssim com un malson que és millor oblidar. Hem viscut situacions ben doloroses, tristes i algunes irreparables. No estàvem preparats per a una pandèmia tant important i llarga. Creiem tenir recursos i solucions per a tot el que pogués passar. Hem descobert que la nostra humanitat és més feble del que ens pensàvem.
Hem descobert que hi ha qüestions, que potser teníem una mica arraconades, que són molt importants i que en endavant hem de reconduir d’una altra manera.
No podem viure arrossegats pels aspectes purament materialistes que ens tanquen en el món del diner, del plaer hedonista, del prestigi, de la comoditat, del mal ús dels mitjans de la naturalesa. No podem ser esclaus d’un consumisme que no és respectuós amb el futur de la humanitat. No podem crear un món en el que cada vegada les persones i els països rics siguin més rics, i els pobres més pobres i explotats pels més forts i poderosos.
Som cridats per Déu, per fer un món millor, més just i ple de pau i germanor. Però no en saben gaire, i amb facilitat ens surt el nostre egoisme. Cal, doncs, que intensifiquem la nostra reflexió, el nostre esforç, i també la nostra pregària per corregir i millorar el que sigui necessari, i ho posem a la pràctica.
Penso que com a membres dels Equips de la Mare de Déu, no podem restar passius davant del futur que ens espera: hem de recuperar la pràctica cristiana, les nostres celebracions de la fe, el nostre compromís social, i la nostra missió evangelitzadora.
Bon estiu!
Mn. Josep Serra i Colomer
Consiliari dels EMD de Catalunya i Menorca
Deixa un comentari