Jesús ha ressuscitat!
Aquesta és la nostra motivació cristiana, fonament essencial de la fe.
Però fins arribar a la Resurrecció, el recorregut no ha sigut fàcil. Després d’una vida no gaire llarga, però intensa, Jesús s’enfronta a la seua decisió més potent, l’entregar la seua vida per a salvar-nos a tots.
I aquests últims moments decisius, intensos, és el que celebrem en l’anomenat Tridu Pasqual.
Acaba la Quaresma (temps important de reflexió) al capvespre del Dijous Sant, i celebrem la institució de l’eucaristia en l’Últim Sopar, el Divendres Sant es commemora la crucifixió de Jesús, la Soledat de María el Dissabte Sant i la resurrecció el Diumenge de Pasqua.
La Pasqua de Resurrecció es celebra el diumenge immediatament posterior a la primera lluna plena després del equinocci de primavera, i per això coincideix entre el 22 de març i el 25 d’abril.
Amb major afany si cap, devem en els dies que conformen el Tridu Pasqual, reflexionar de manera activa, és a dir, no sols complint amb els Manaments sinó fer-ho a més participant activament en les commemoracions, i cosa que és més important, donant visibilitat a les nostres creences sense por del què diran, al qual pensaran.
Els símbols són molt importants en la vida i són part de la salsa d’aquesta, i conseqüentment hauríem de preparar-los i assaborir-los intensament, sense presses, amb meditació, amb recolliment i humilitat.
El vi i el pa, simbolitzen la vida eterna que Jesús va oferir als seus deixebles en l’últim sopar que commemorem el Dijous Sant. El vi simbolitza la sang que va vessar Jesús i el pa el seu cos que va entregar per tots nosaltres.
El lavatori dels peus, simbolitza el lliurament i humilitat de Jesús cap als seus deixebles durant l’últim sopar, “la qual cosa Jo faig ara no ho enteneu, ho entendreu més tard; feu el mateix amb els altres”.
Quina manera més intensa de viure aquests moments, no sols per la intensitat de les paraules, sinó per l’eloqüència dels fets en justa correspondència amb les paraules.
Sempre Jesús va per davant amb l’exemple per a mostrar-nos que és el que hem de fer nosaltres. No es limita a sermonejar, sinó que fonamenta les seues paraules en la seua manera d’actuar i d’ací el seu poder de convicció, “Estimar-vos uns als altres, com Jo us he estimat”.
El lavatori dels peus és un dels signes més importants pel que comporta de significat el fet en si, i plena d’importància tota la commemoració d’aquests dies.
La creu simbolitza el sofriment extrem de Jesucrist per salvar-nos del pecat, “Ens va estimar fins a l’extrem”, i ens recorda que algú està sempre disposat a sacrificar-se per nosaltres, i nosaltres també estem disposats a sacrificar-nos pels altres? Fins a quin punt? Fins a l’extrem?
El Ciri simbolitza la resurrecció de Jesús. El foc que s’utilitza per a encendre aquests ciris és el del foc encès en la Vigília Pasqual. El ciri Pascual ha de portar gravat les lletres Omega i Alfa que indiquen que Déu és la fi i el principi de tot. I aquest és un dels signes més preciosos dels cristians, el poder commemorar la Resurrecció; Crist va morir en la creu, però Va ressuscitar al tercer dia, i està entre nosaltres.
L’aigua de baptisme és un altre símbol en la nit de Pasqua, i simbolitza la vida i la purificació.
La Setmana Santa és el temps ideal perquè les persones, des del recolliment i amb els signes com a reafirmació, meditem sobre la nostra manera d’actuar, siguem coherents amb fets i busquem el canvi a realitzar en el nostre comportament diari per a rentar els peus als nostres germans, als nostres coneguts, però també als quals no coneixem tant.
Els costums quan es reiteren es converteixen en tradicions, però tant els costums com fins i tot les tradicions acaben variant a través del temps i segons el lloc i les circumstàncies. El que no s’ha d’oblidar són els orígens, els motius de les celebracions, actuals o anteriors.
En totes les celebracions, el que es commemora són actes importants que tenen gran rellevància i que ens recorden situacions o moments que van canviar alguns esdeveniments o que van ser motiu d’alegria desbordant. És menys habitual celebrar esdeveniments negatius, que ens entristisquen.
I llavors, per què els catòlics celebrem la passió de Crist? Ens alegrem amb el sofriment?
No és el sofriment el que celebrem. Celebrem la capacitat de lliurament de Jesucrist per a fer complir els designis del Pare per salvar a un poble deprimit, desorientat, que ha perdut tota esperança.
Jesús coneix el seu destí, coneix la seua missió i no renega, l’accepta, perquè sap que la recompensa serà immensa.
Fins i tot en el moment de la crucifixió podem veure connotacions positives com la conversió del lladre, i la de tants que després d’una actitud denigrant s’adonen que realment tenien davant de si a Déu i no van ser capaces de veure’l amb els seus propis ulls.
Quina dura situació la dels quals van ser cecs tenint vista! “Feliços els que creuen sense haver vist!”
Pepe i Pepita Doménech – Signes
EMD Benicarló 9
Deixa un comentari