Sebastià Taltavull Anglada
Bisbe de Mallorca
“Catalunya Cristiana, 22 desembre 2019”
El pessebre és com un Evangeli viu i representar-lo equival a anunciar el misteri de l’encarnació del Fill de Déu amb senzillesa i alegria.
La pregunta és obligada en un moment en el qual la celebració de Nadal té moltes cares, fins i tot contradictòries i buides de sentit. Per molt que hagi canviat la nostra societat i visquem una nova època, hi ha tradicions que no passen, que es viuen en l’originalitat de sempre i dona gust constatar com encaixen en una societat que és qualificada de laica o d’aconfessional. El fet és que les persones són religioses en la seva gran majoria i no està en la línia dels drets humans la imposició del rebuig envers el fet religiós i cristià.
El papa Francesc, en la carta apostòlica sobre el significat i el valor del pessebre, diu que la contemplació de l’escena del Nadal ens convida a posar-nos espiritualment en camí, atrets per la humilitat d’Aquell que s’ha fet home per trobar a cada home, perquè també nosaltres puguem unir-nos a Ell. Per això, ens fa veure que el pessebre és com un Evangeli viu i que representar-lo equival a anunciar el misteri de l’encarnació del Fill de Déu amb senzillesa i alegria.
Heu posat ja el pessebre?
És una pregunta obligada perquè tenim necessitat de referents que ens obrin els ulls a l’essencial i el cor a un altre estil de vida. Fa uns anys, vaig escriure aquest suggeriment: «Un pessebre a cada casa» o també «un betlem a cada casa». Ho feia amb l’intent de fer-nos ressò d’un clam al qual era interessant fer atenció. El detall del pessebre o el betlem dins la casa o en altres indrets ens donen notícia de l’origen d’allò millor que ens hagi pogut succeir: conèixer la família de Natzaret embolcallada en un misteri de pobresa, passant la penúria de la immigració, patint el rebuig d’una societat que no els facilita habitatge i els tanca totes les portes, el drama que avui molts contemporanis nostres pateixen en la seva pròpia carn. Contemplar-ho amb netedat de cor ens obre a una nova sensibilitat social.
Per això, posar el pessebre, mostrar-lo als fills i als nets, i convidar a una senzilla pregària, és evangelitzar, és posar l’Evangeli i la persona de Jesús en el cor de la família i fer-ne el referent principal fins a veure que és portador d’uns valors nous i originals que conformen el caminar cristià.
Davant del pessebre, sigui la forma més clàssica o la més atrevida que l’ignora o el dilueix enmig de tant consum desmesurat, la pregunta és inevitable: «On és Jesús?» Posar el pessebre o el betlem mostra la veritat d’un cor senzill, contagiat per la tendresa del Déu que s’ha fet infant
Preguntes per reflexionar davant del pessebre:
“Els àngels i l’estrella són el senyal que també nosaltres som cridats a posar-nos en camí per arribar a la cova i adorar el Senyor”. Quina és l’estrella que hem seguit per recórrer el camí de la nostre vida?
“Sovint als infants –però també als adults!– els encanta afegir altres figures al pessebre que semblen no tenir cap relació amb els relats evangèlics. I, tanmateix, aquesta imaginació pretén expressar que en aquest nou món inaugurat per Jesús hi ha espai per a tot el que és humà i per a tota criatura. Del pastor al ferrer, del forner als músics, de les dones que porten gerres d’aigua als nens que juguen…, tot això representa la santedat quotidiana, l’alegria de fer de manera extraordinària les coses de cada dia, quan Jesús comparteix amb nosaltres la seva vida divina.” I nosaltres tenim espai en el nostre cor per tot el que és humà i per a tota criatura?
“El cor del pessebre comença a bategar quan, per Nadal, col·loquem la imatge del nen Jesús. Déu es presenta així, en un nen, per ser rebut en els nostres braços. En la debilitat i en la fragilitat amaga el seu poder que tot ho crea i transforma”. Què vull dir-li a ell? Potser voldria tenir-lo amb mi i abraçar-lo.
“Quan s’acosta la festa de l’Epifania, es col·loquen en el pessebre les tres figures dels Reis Mags. Observant l’estrella, aquells savis i rics senyors d’Orient s’havien posat en camí cap a Betlem per conèixer Jesús i oferir-li dons: or, encens i mirra. També aquests regals tenen un significat al·legòric: l’or honora la reialesa de Jesús; l’encens, la seva divinitat; la mirra, la seva santa humanitat que coneixerà la mort i la sepultura”. Quins són els tresors de la meva vida? Què tinc per oferir al nen Jesús?
L’escrit en lletra cursiva s’han extret de la carta apostòlica del Papa Francesc “Admirabile signum” (El significat i el valor del pessebre):
CARPETA APOSTOLICA Admirabile signum
A cura de Lourdes Gabarrón
Deixa un comentari