La vida humana travessa situacions de fracàs, de sofriments i de desconsol que no es poden obviar de cap manera. El fracàs està a l’aguait en tots els àmbits de la vida personal, en el camp professional, en el camp afectiu, familiar, social… El fracàs no es pot esborrar amb una pinzellada. És una possibilitat real. Per això, cal afrontar-lo i mirar-lo cara a cara.
La crisi ens ha permès redescobrir valors com la cura, l’escolta, la gratitud, la humilitat, la solidaritat, la paciència, la perseverança enfront al mal, la cooperació la generositat i l’entrega, valors que estranyament ocupen un lloc rellevant en la nostra societat.
Francesc Torralba
Crec que la força de la fe cristiana rau en la seva capacitat renovadora, i el seu destí dins de les societats actuals depèn del seu testimoniatge transformador. Aquesta transformació significa implicar-se en el servei als més vulnerables, educar en la responsabilitat i el compromís comunitari, implementar una vida econòmica al servei de l’ésser humà, salvaguardar el medi ambient, promoure la pau, la justícia, el desenvolupament sostenible…
Joan Andreu Rocha
De monges i de monjos i gent religiosa en general la gent en té una idea molt equivocada. Hi ha molts prejudicis. A Catalunya, la major part dels referents en religió són dones. El dinamisme de les dones, a casa nostra especialment, és brutal i les monges en són un exemple.
Durant el confinament, molta gent que s’ha trobat sola ha tingut sort de la seva comunitat religiosa. I el que veiem és que, si hi ha problemes i hi ha injustícies, nosaltres hem de treballar per revertir-ho.
Sergio Arévalo
La política ben entesa -allunyada dels tèrbols interessos partidistes i dels grups de pressió- ha d’ajudar a orientar la vida social cap al bé comú de tots els ciutadans, independentment del seu origen, llengua, educació o recursos econòmics.
La religió, igualment ben entesa, fonamenta la nostra vida en Déu com bé suprem i garant de la justícia i el benestar de tots, i ens convida a viure amb fe, amb esperança i amb caritat envers tothom.
Jordi Latorre
Educar és acompanyar els infants i els joves a la recerca d’un tresor que els acompanyarà i els ajudarà a omplir de Vida la vida.
Educar és fer de guia per ajudar a trobar el lloc on posar el cor, és a dir: les esperances i les lluites, la vida i la mort, les paraules i els silencis… els amics, la natura i els diners. El jo i els altres, el sexe i l’amor. Poder i humilitat.
Per això, educar és una responsabilitat que exigeix un grau de compromís important, una responsabilitat complexa i apassionant.
Pere Vilaseca
Tria a cura de Carme Meix
Deixa un comentari