CREURE EN EL SOL
Topeu contra l’obstacle clàssic: la sensació de no arribar enlloc, de perdre el temps en l’oració, o potser, qui sap, la secreta humiliació de no oferir a Déu sinó una pregària informe, desesperadament buida. I vet aquí que us heu descoratjat… ¿Oblideu que en l’oració no esteu sol, que hi sou Déu i vós? No s’ha de jutjar el valor d’aquest temps de pregària únicament des del punt de vista de la vostra activitat. Déu també actua. Déu primer de tot. I pot ésser que la seva acció sigui més important que no la vostra!
Quan preneu el sol, no cal que us amoïneu perquè us escalfi i us penetri: n’hi ha prou que us hi poseu, ofert a la seva irradiació. Igualment amb l’oració: només cal exposar-se al Sol.
Però també cal creure en el Sol i en la seva acció. Allò que compta és la nostra fe. Només ella percep l’acció santificadora de Déu, només ella ens obre i ens lliura a aquesta acció.
No comenceu mai, doncs, la vostra oració sense prendre consciència del Déu present, sense oferir-vos al seu amor actiu i eficient.
I persevereu: depèn de la vostra perseverança que Déu, a poc a poc, us transformi, us divinitzi.
Si esteu temptat de desanimar-vos, mireu en els sants fins on els ha conduits la fidelitat a l’oració. I el desig tan fort que us havia posat en camí cap a Déu, el d’una molt íntima unió amb ell, es desvetllarà. Mireu, llegiu aquest text de sant Joan de la Creu, que us donarà coratge:
“L’ànima arriba a omplir-se dels raigs de la divinitat i a transformar-se tota ella en el seu creador. Car Déu li comunica sobrenaturalment el seu ésser, de manera que sembla que sigui Déu mateix, que tingui el que Déu té, i que tot el que és d’un sigui de l’altre per mitjà d’aquesta transformació. Àdhuc es podria dir que, per aquesta participació, l’ànima sembla que sigui més Déu que no ànima, encara que sigui cert que guarda el seu ésser i que aquest és distint de l’ésser diví, com el vas resta distint del raig que il·lumina i el penetra”.
Pare Henri Caffarel
Cent cartes sobre la pregària,
Publicacions de l’Abadia de Montserrat
Deixa un comentari