La celebració de l’arribada de l’Advent: camí d’esperança, silenci i humilitat
El passat 29 de novembre, els Equips de la Mare de Déu del Sector Vallès ens vam reunir a la Parròquia de Sant Roc, al barri de Can Puiggener de Sabadell, per celebrar la nostra Trobada d’Advent. Va ser un temps de retrobament i preparació espiritual per acollir el naixement del Senyor sota el lema de l’esperança i la senzillesa, a l’hora que la primera reunió de retrobament dels equips del curs 25-26.
Una tarda de reflexió i comunitat
La jornada va començar a les 17:00 h. Després de la benvinguda, vam donar pas al treball per grups. L’eix central de la reflexió va ser desgranar l’Advent a través de quatre conceptes clau:
- Els Àngels: Vam recordar que tots podem ser missatgers de pau i tendresa, sent «àngels» per a aquells que es troben en els «pessebres oblidats» del món.
- La Confiança: A través del poema, “A veces hay que olvidar”, de J.M. Rodríguez Olaizola (SJ), vam reflexionar sobre la necessitat de saber esperar i creure «contra tota evidència», especialment en els moments de boira en la vida de parella.
- La Humilitat: Inspirats en Maria i Josep, vam parlar de com la humilitat ens ajuda a reconèixer la veritat de l’altre i a deixar que Déu actuï en nosaltres.
- L’Esperança: Com ens recorda el bisbe Sebastià Taltavull en els materials tractats, l’esperança ens mou a l’acció solidària i a refer situacions humanes ancorades en la crisi.
L’Eucaristia: Estar a punt i vetllar
Durant la celebració de l’Eucaristia el pare Llorenç Sagalès (O.Cist) ens va aprofundir en l’evangeli del primer diumenge d’Advent (Mt 24,37-44), que ens fa una crida urgent a la vigilància: «Vetlleu, doncs, perquè no sabeu quin dia vindrà el vostre Senyor».
Aquesta lectura ens va recordar que, sovint, vivim distrets «menjant, bevent i casant-nos» sense adonar-nos de la presència de Déu en el nostre dia a dia. L’evangeli ens convida a no viure adormits, sinó a estar «a punt», ja que el Senyor es presenta a l’hora menys pensada. En el context del nostre matrimoni, això significa mantenir viva la flama de l’atenció mútua i la pregària, per saber reconèixer Crist quan truca a la porta de la nostra llar a través de les petites coses. Com deia la pregària de Pere Casaldàliga: «Cal saber esperar Déu, cal saber buscar-lo i descobrir-lo» en cadascun dels nostres germans.
Fraternitat i comiat
Vam tancar la vetllada amb un sopar i comiat, compartint l’alegria de caminar junts com a moviment. Marxem amb el cor renovat, disposats a «obrir els ulls de la fe i els braços de l’esperança» per rebre el Messies per Nadal.
Albert Merino
Responsable Sector Vallès
Deja una respuesta