La Guia recull tots els carismes i principis, l'estructura i l'organització del Moviment concretats en diversos documents que formen un annex amb els textos de referència. Entre els annexos cal destacar: 1- Carta Fundacional (1947) promulgada el 8 de desembre de 1947, festa de la Immaculada. Reflecteix l'esperit del Moviment creat pel pare Caffarel i insisteix en l'amistat fraternal i l'ajuda mútua espiritual, moral o material en el si de l'equip, i estableix l'estructura bàsica del moviment. 2- Què és un equip de la Mare de Déu. Complement de la Carta (1976), breu reflexió sobre l’equip com a comunitat de llars. 3- El nou alè (1988) on s’insisteix principalment en el carisma dels Equips.
Una de les més grans intuïcions del Pare Caffarel per a la comunicació íntima en la parella és el deure d’asseure’s. El deure d’asseure’s és la proposta més específica del moviment dels Equips de la Mare de Déu. És part dels sis punts concrets d’esforç, que formen la base de la pedagogia dels EMD, proposats per fer progressar a cadascú i a cada parella en la seva fe i en la seva espiritualitat conjugal, una innovació pastoral del Pare Caffarel. El deure d’asseure’s té com a objectiu ajudar a la parella a “trobar cada mes el temps d’un veritable diàleg conjugal davant la mirada del Senyor” (Pare Caffarel).
La pedagogia dels EMD es basa en tres pilars: les Orientacions de Vida, els Punts Concrets d’Esforç i una Vida d’Equip. L’Equip Responsable Internacional (ERI) proposa la “Regla de Vida” com el punt concret d’esforç que cal cultivar de manera especial.
És una selecció de textos del Pare CAFFAREL agrupats per temes i de manera que afavoreixi la reflexió personal i en parella. El Pare Caffarel no és un profeta per al món actual perquè hagi viscut fets excepcionals, sinó perquè va fer compatible una vertadera opció de fe amb paraules i gestos que arriben al cor de les persones.
Als Equips de la Mare de Déu, totes les Responsabilitats són assumides en parella, és a dir, són els dos, units, els que assumeixen la responsabilitat. És cert que aquesta tasca és compartida entre marit i muller, en funció dels carismes, capacitats i disponibilitat de cadascú. El terme "responsable" en els nostres dies és fàcilment mal interpretat ja que se li atribueix un sentit individual: el que decideix per ell mateix, que no ha de donar comptes a ningú de les seves decisions. Però el seu sentit veritable i original és un altre: és el que "respon" d’alguna cosa davant d’algú. Petita ajuda, una orientació per descobrir i comprendre la naturalesa d’aquesta responsabilitat, i transmetre l’experiència de molts matrimonis que ja hi van passar.
“Els preveres aporten als equips la gràcia irreemplaçable del seu sacerdoci; no assumeixen responsabilitats de govern; aquesta és la raó per la qual són anomenats “consellers espirituals”. El prevere conseller espiritual d’equip és escollit pels membres de l’equip...”
Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario
Al seguir navegando se almacenan cookies que permiten que tu experiencia de navegación sea más fluida.
Política de privacidad
Se usan para almacenar tus preferencias de privacidad
Cookies utilizadas
Usamos cookies de terceros en las que se almacenan externamente para conocer tus usos de navegación
google.com
