VIDA DEL MOVIMENT Reces de Quaresma Valles

Recés de quaresma 2025. Què esperem?

El passat 15 de març, el sector del Vallès vam celebrar el recés de Quaresma. Mn Josep Esplugas i Capdet, consiliari dels grups T-10 i T-22 ens va preparar una reflexió que compartim.

Objectius generals:

• a) descobrir què esperem.
• b) assumir els reptes de l’esperança.

1. Definició de virtut. Virtuts humanes; virtuts teologals.

Una virtut és una disposició habitual de l’ànim per a les accions conformes al bé o a la llei moral i per a defugir el mal o la transgressió del que és manat.

Les virtuts teologals són infoses per Déu en la intel·ligència i en la voluntat dels éssers humans i es refereixen directament a Déu. Aquestes virtuts fonamenten, animen i caracteritzen l’acció moral dels cristians i són fonament de totes les altres virtuts humanes. Són: la fe, l’esperança i la caritat.^[1]

2. Què és l’esperança?

L’esperança és la virtut teologal per la qual desitgem el Regne de Déu i la vida eterna. Està vinculada necessàriament a les altres dues. En un ordre lògic, no pas cronològic, en primer lloc hi ha la fe, que és l’acceptació de la revelació de Déu: el seu ésser, el seu regne, el seu designi sobre nosaltres. A la fe segueix la caritat, que és l’expressió de la fe: amor cordial i efectiu a Déu i al proïsme inseparablement^[2]. Finalment l’esperança ens ofereix l’horitzó definitiu nostre i de tota la creació^[3].

3. En què consisteix l’esperança cristiana?

Esperem la instauració del Regnat de Déu^[4] i la pròpia resurrecció personal^[5]. Uns objectius

només assumibles si ens posem a les mans de Déu, perquè nosaltres no podem res , però ell ho pot tot  si ens convertim, abandonant la lògica humana i acceptant la lògica de Déu^[6].

4. Esperança, utopia i eutopia. A què ens obliga l’esperança?

Esperem una utopia inabastable en l’ordre de les coses d’aquest món, però útil perquè marca la finalitat. Anant cap a la utopia estem aproximant-nos-hi. Aproximar-s’hi és una exigència moral absoluta.

Podem aproximar-nos, hem d’aproximar-nos, a la utopia creant “espais” i “situacions” (eutopoi), en què es visquin els valors del Regne de Déu^[7]. Només així la religió no és l’opi dels pobles.

Acceptar la salvació, és a dir respondre a la Revelació amb la fe, obre el cor a l’esperança, a la qual s’arriba pel camí del servei abnegat; com Jesús. .

5. Per dur a la pregària.

1. Donar gràcies a Déu perquè se’ns ha donat a conèixer.
2. Demanar-li poder descobrir la seva mirada sobre el món. Què he de refusar? Què he d’afinar? He entès el sentit profund de les benaurances?
3. Com em plantejo la mort/resurrecció? Com puc acompanyar persones estimades en llur procés de final de la vida?
4. Com orientar els fills/nets perquè descobreixin la mirada de Déu, perquè descobreixin l’esperança?
5. Com expressar la meva esperança lluny de tota ombra d’alienació?
6. Acullo la fe com a do de Déu, la caritat com a norma de vida i l’esperança com horitzó de la meva existència’
7. ?????
8. ????

6. Recomanació final “obligatòria”.

Aniria molt bé portar a la pregària conjugal la pròpia reflexió.

Cites bíbliques

^{[1]i “}Ara hi veiem de manera fosca, com en un mirall poc clar; després hi veurem cara a cara. Ara el meu coneixement és limitat; després coneixeré del tot, tal com Déu em coneix. Mentrestant, subsisteixen la fe, l’esperança i l’amor, tots tres; però l’amor és el més gran”. (1Co 13, 12-13).

^[2] “Si algú afirmava: «Jo estimo Déu», però no estima el seu germà, seria un mentider, perquè el qui no estima el seu germà, que veu, no pot estimar Déu, que no veu. Aquest és el manament que hem rebut de Jesús: qui estima Déu, també ha d’estimar el seu germà”. (1Jo 4,20-21).

^[3] “Hem estat salvats, però només en esperança. Ara bé, veure el que s’espera no és esperança: allò que es veu, per què s’ha d’esperar? Però nosaltres esperem allò que no veiem, i ho anhelem amb constància”. (Rm 8,24-25).

^[4] “Espereu la vinguda del dia de Déu i feu tot el possible perquè arribi aviat. Aquell dia el cel, inflamat, es dissoldrà, i els elements del món, abrandats, es fondran. Nosaltres, tal com ell ens ha promès, esperem un cel nou i una terra nova, on regnarà la justícia”. (2Pe 3,12-13).

^[5]v “Llavors Pau, sabent que allí una part eren saduceus i una altra fariseus, va cridar enmig del Sanedrí: –Germans, jo soc fariseu i fill de fariseus, i l’esperança en la resurrecció dels morts és el motiu pel qual ara em jutgen”. (Ac 23,6)

^[6] Llavors començà a instruir-los dient: “Cal que el Fill de l’home pateixi molt. Els notables, els grans sacerdots i els mestres de la Llei l’han de rebutjar, ha de ser mort, i al cap de tres dies ha de ressuscitar. I els ho deia amb tota claredat.

Aleshores Pere, prenent-lo a part, es posà a renyar-lo. Però Jesús es girà i, davant els deixebles, renyà Pere dient-li: –Ves-te’n d’aquí, Satanàs! No veus les coses com Déu, sinó com els homes. (Mc 8, 31-33)

^[7] “Germans meus, de què servirà que algú digui que té fe si no ho demostra amb les obres? ¿Pot salvar-lo, potser, aquesta fe? Si un germà o una germana no tenen vestits i els falta l’aliment de cada dia, i algú de vosaltres els diu: «Aneu-vos-en en pau, abrigueu-vos bé i alimenteu-vos», però no els dona allò que necessiten, de què serviran aquestes paraules? Així passa també amb la fe: si no es demostra amb les obres, la fe tota sola és morta”. (Jm 2,14-17).