Quan vam entrar a l’equip de la revista l’any 2008, hi havia un equip format per Albert Mascaró, Anna Padrós, Caridad Castillo, Albert Sorrosal, Anna M. Vidiella, Miquel Barrobés i Carme Meix. La Carme i el Miquel formaven part de la revista dels EMD des de la meitat dels anys 80. La Carme era l’ànima de la revista, sentia passió pel que feia, com a filòloga i professora de llengua i literatura catalanes i col·laboradora de diversos diaris catalans, i guardonada amb diversos premis literaris com a escriptora de poesia i de novel·les històriques, així com d’altres gèneres literaris. Ella va posar el seu talent al servei dels equips i realçava amb els seus escrits a la revista les diferents temàtiques que tocava. Ens feia la tasca fàcil i la veritat és que ens hi sentíem molt a gust. Potser per això vam estar tant de temps a l’equip de la revista: 12 anys, i ens aveníem molt.
En les reunions de treball, que la majoria de cops van tenir lloc a la parròquia de Sant Esteve a Vila-Seca, revisàvem les diferents seccions de la revista i ens repartíem la feina. La Carme sabia crear un ambient de treball agradable i ens transmetia les seves idees sobre l’enfocament que podríem donar a cada número. També feia l’editorial, sempre disposada a tirar endavant la tasca de donar a conèixer i difondre el missatge dels equips amb tocs d’intel·lectualitat. Era una persona compromesa amb la llengua i la cultura catalana, sempre entusiasta. Mai la vam veure defallir en més de 12 anys de feina compartida en la revista dels equips de la Mare de Déu.
Guardem un record molt entranyable d’ella i del seu marit. Que descansin en pau. I que Déu, amb la seva immensa bondat, els guardi en la seva gloria.
Manel España i Mercè Masip
EMD Amposta 8
Deja una respuesta