LES VIVÈNCIES
Vam començar el nostre pelegrinatge amb molta il·lusió. A l’Estació de Sants vam agafar el TGV cap a París – Gare de Lyon; un cop allí vam agafar el RER cap a la Gare du Nord, on havíem estat convocats juntament amb la resta de participants. N’hi havia de Navarra i del País Basc; de Galícia; de les Canàries i d’Andalusia, de Madrid, de Castella i Lleó i de Castella – La Manxa; i del País Valencià i de Catalunya. Els uns hi havien arribat amb avió, d’altres amb tren, i tothom va ser molt puntual.
Vam anar-nos saludant i coneixent-nos, i ben aviat vam sentir que tots formàvem una gran família.
Un autocar ens va recollir i va dur-nos a la Casa d’Espiritualitat de Massabielle, on vam allotjar-nos. La casa és ben gran, amb els seus menjadors, el seu oratori on pregàvem cada nit, una capella on vam celebrar algunes eucaristies i un parc amb vistes que ens oferia tranquil·litat i pau.
Vam visitar Troussures, on hi ha la tomba del Pare Caffarel, modesta i senzilla, bon reflex del seu tarannà. Després del respons, tots ens hi vam fotografiar per servar el record d’aquell moment.
La tomba del P. Caffarel ens suscitava sentiments de pertinença al Moviment dels Equips de la Mare de Déu. També ens feia sentir que l’amor no passarà mai i que mentre hi hagi amor a Déu i als altres, el matrimoni serà una institució forta. També ens adonàvem que tots els presents compartíem els mateixos valors.
Un dels dies va venir el P. Marcovits, postulador de la causa de beatificació del P. Caffarel. Va parlar-nos d’Henri Caffarel i del procés de canonització, i va respondre les preguntes que li vam plantejar, preguntes que havíem preparat el dia abans en reunions d’equips mixtos.
Un altre dia, van passar-nos una pel·lícula sobre el P. Caffarel, en què persones vinculades amb ell ens parlaven de la seva persona i la seva obra. Destaquem Mons. Guy Thomazeau, bisbe de Beauvais, el Cardenal Jean-Marie Lustiger, arquebisbe de París, i el matrimoni de Marie i Louis d’Aumonville, que en el seu moment foren responsables de l’ERI. Tot era d’allò més interessant.
Vam celebrar una asseguda amb l’ajut d’un joc de taula que havia estat dissenyat amb aquest propòsit. A més, al llarg del Pelegrinatge vam poder treballar els punts d’esforç propis dels EMD.
Ha estat una experiència molt recomanable i enriquidora, perquè com més coneixes una persona -en aquest cas, Henri Caffarel- més a prop te’n sents.
Hem descobert que el Pare Caffarel era un home reservat, molt recte i exigent amb ell mateix i amb els altres, fins i tot un pèl rígid, però tocat d’una espiritualitat molt íntima, marcada pel seu amor a Déu i el seu compromís sacerdotal.
El Pelegrinatge s’acabava en el mateix punt on havia començat quatre dies abans, a la Gare du Nord, però amb la diferència que tots plegats havíem compartit unes vivències que ens havien enriquit, i que ara tots teníem l’esperança d’un nou retrobament.
Pere Gil i Montserrat Arespacochaga
EMD Terrassa 17
Deja una respuesta