VEU DELS EQUIPS Pelegrinatge Pare Caffarel

VIVÈNCIES, IMPRESSIONS I RECORDS D’UN PELEGRINATGE ALS LLOCS ON VA VIURE EL PARE CAFFAREL, FUNDADOR DELS EMD, A FRANÇA

LA CRÒNICA

Aquest estiu 2025 hem participat al III Pelegrinatge ‘Rere les empremtes del P. Caffarel’, organitzat per l’Associació Internacional Amics del Pare Caffarel. Han estat uns dies de pregària i de convivència tot visitant indrets vinculats a la vida del P. Caffarel i a la història del nostre Moviment.

Els pelegrins érem tretze matrimonis i dos consiliaris de la Súper Regió que vam aplegar-nos puntualment a la Gare du Nord, a París, per encetar un itinerari curull de contingut i d’emocions que resseguia els llocs, els paisatges i les vivències que van marcar la vida del P. Caffarel i la formació dels Equips de la Mare de Déu.

El Pelegrinatge havia estat minuciosament organitzat i preparat fins al més petit detall, i fou guiat amb molt d’estre i dedicació per dos dels matrimonis, responsables i animadors, concretament els Marcén-Echandi, de Pamplona, i els López-Orta, de Las Palmas de Gran Canaria. No tenim sinó paraules de reconeixement i agraïment per a tots quatre.

Vam allotjar-nos a Saint-Prix, al departament de la Val-d’Oise, al nord de París, a la Casa de Massabielle, que és propietat de la Súper Regió França-Luxemburg-Suïssa. Està sòbriament i confortablement equipada, i té una Capella esplèndida, sales per a les reunions mixtes i la pregària, i un parc acollidor des d’on pot veure’s part de la conurbació de París.

Des d’allí vam anar a visitar la Casa de Troussures, on Henri Caffarel va passar la darrera etapa de la seva vida (1980-1996), fins que hi va morir, el 18 de setembre de 1996.

En aquesta casa ja s’hi feien retirs per a matrimonis l’any 1938, promoguts per un precursor del P. Caffarel, el P. Paul Doncoeur, SJ, que solia invitar el P. Caffarel perquè hi prediqués. A la mort de Doncoeur, van demanar al P. Caffarel de fer-se càrrec de la casa, de manera que l’any 1966 va començar a convocar-hi setmanes de pregària, que van tenir molta requesta.

Durant els trenta anys que van del 1966 al 1996, Caffarel programava fins a 15 setmanes de pregària cada any, a més dels retirs de cap de setmana, per a grups de 30 a 40 persones.

Quan s’hi instal·là definitivament, l’any 1980, va compaginar-hi els retirs de pregària amb les publicacions, sobretot els Quaderns sobre l’Oració, revista bimestral que publicà des del 1957 fins al 1989.

Vam pregar, commoguts, davant la tomba del P. Caffarel, que sobta per al seva extremada senzillesa i perquè llueix una sola inscripció, ‘Vine i segueix-me’, a més de tres dates, la del seu bateig, la de la seva ordenació sacerdotal i la de la seva mort.

I vam compartir l’Eucaristia i en acabat un pica-pica i una conversa tan distesa com cordial amb els Germans de Sant Joan Evangelista, congregació que té cura de la casa, que els pertany de resultes de la deixa que els feu el P. Caffarel en morir.

A Massabielle va venir a dedicar-nos una jornada completa el P. Marcovits, OP, postulador de la causa de canonització del Servent de Déu Henri Caffarel i redactor de la Positio corresponent. El P. Marcovits va estructurar la seva exposició a l’entorn de quatre eixos:

1. Un pensament encarnat

• Caffarel se sentí cridat pel Senyor quan tenia vint anys (març 1923) i va veure’s completament seduït per Jesucrist. No relata cap fet miraculós, ans una presència que de sobte el convenç que estima i és estimat per sempre pel Senyor.
• Caffarel diu que aquell moment és una línia divisòria que marca un abans i un després en la seva vida; que aquella trobada amb el Senyor el transformà i l’empenyé a cercar la intimitat amb el Crist.
• Caffarel s’enfocà des d’aleshores en dues direccions: l’espiritualitat conjugal i la pregària. El P. Marcovits diu que el seu esguard era penetrant, perquè sempre cercava l’empremta de Déu en l’altre.

   2. L’espiritualitat conjugal

• Estimar és com respirar: cal inspirar i expirar; l’amor asfixia si aquest ritme no és respectat, perquè hem de rebre i hem de tornar.
• La Trinitat és la millor expressió d’aital intercanvi amorós: el Pare dona la vida i el Fill la hi vol tornar, sempre amb l’ajut de l’Esperit Sant.
• Som cercadors de Déu. En la mateixa mesura que cerquem l’amor de Déu, així ens estimarem entre nosaltres.

   3. Les missions de la parella

• Mostrar: fer evident fins a quin punt Jesús, font del nostre amor, té cura de l’amor humà.
• Acollir: Sant Pau VI feu seves paraules del P. Caffarel relatives a l’acollida: ‘En els nostres temps, tan difícils per a molts, és bo de ser acollits en la tendresa, d’experimentar la misericòrdia, de comprendre que una llar cristiana és el rostre dolç i somrient de l’Església’.

   4. La pregària

• Henri Caffarel publicava els Quaderns sobre l’Oració.
• Als matrimonis, els recomanava de començar amb la pregària individual, per separat, perquè el Crist pugui penetrar cada cònjuge i en acabat, unir-los; només aleshores s’estarà en condicions de fer la pregària conjugal.
• El P. Caffarel deia que tot ho havia après de la pregària.

Després d’atendre les preguntes que se li van anar plantejant, el P. Marcovits va demanar-nos que preguéssim per ell i per tot l’equip que està treballant per a la causa del Servent de Déu Henri Caffarel.

El nostre Pelegrinatge inclogué també d’altres visites:

A la Catedral de Beauvais, seu de la diòcesi a la qual pertany Troussures. El seu bisbe del moment, Monsenyor Guy Thomazeau, que havia estat un bon deixeble i amic del P. Caffarel, va celebrar la missa de corpore insepulto per al P. Caffarel a Troussures. Mons. Thomazeau havia estat un jove sacerdot vinculat als EMD i als Centres de Preparació per al Matrimoni, i tingué un paper decisiu en la fundació dels EMD Joves. Caffarel arribà a demanar-li que es consagrés als EMD, però el seu nomenament com a bisbe ho estroncà.

A l’Església de Sant Josep dels Carmes, a París, on el jove Henri Caffarel fou ordenat sacerdot el 19 d’abril de 1930, Dissabte Sant. És una església emblemàtica on es veneren els màrtirs de la Revolució Francesa i ensems el beat Frederic Ozanam, copromotor de les Conferències de Sant Vicenç de Paül, en una cripta dedicada al Bon Samarità. Allà vam assabentar-nos dels vincles del jove mossèn Caffarel amb la Joventut Obrera Cristiana i de la seva tasca com a Secretari General de la Central Catòlica del Cinema i de la Ràdio.

A la Parròquia dels Agustins, també a París, on el P. Caffarel romangué adscrit com a vicari durant dècades i a la cripta de la qual vegé la llum la Carta Fundacional dels EMD el 8 de desembre de 1947. En aquella mateixa cripta els pelegrins vam celebrar una Eucaristia emotiva en què vam pregar per tots els matrimonis del Moviment, també per nosaltres i les nostres famílies, i pels nostres equips respectius.

A l’Església dels Agustins s’esdevingué la conversió de Carles de Foucauld, i també fou allà que es clogué el dossier de 5.600 pàgines que es remeté al Dicasteri per a les Causes dels Sants per a la canonització del Pare Caffarel.

Finalment, també a París, vam visitar la Basílica de la Madeleine, on el 27 de setembre de 1996 l’Arquebisbe de París, Cardenal jean-Marie Lustiger, presidí les exèquies per a Henri Caffarel i a l’homilia qualificà Caffarel com un profeta dels nostres temps, per la seva dedicació al guiatge dels matrimonis i les famílies i pel seu amor a Déu i a la pregària.

Pere Gil i Montserrat Arespacochaga

EMD Terrassa 17