Pregària
Oh, Senyor! Perdoneu la primavera
si no guarda un posat massa devot.
És perquè és jove que sembla lleugera;
si ara li demanéssiu de fer-li la preguera,
veuríeu com no pot.
Perdoneu i espereu, Senyor. Que un dia,
aquests arbres de danses i cançons,
amb el gest despullat d’aquell que s’humilia
enlairaran al cel de l’agonia
branques mudes i dretes igual que oracions.
Màrius Torres
Avui
Avui la nostra ferma voluntat
alça les mans, Senyor, per demanar
pau a la Terra. I per a tots el pa
de cada dia, i mai no mesurat,
pels que obliguen a prendre’l en combat
on moren els millors. Que treballar
sigui la llei i el dret de retrobar
els camins d’enyorada llibertat.
L’única llei, l’honor que necessita
l’home que vol ser lliure i ser fidel,
obrir les mans a tots, i sota el cel
que ens renti el fang, que augmenti la collita.
I l’honor, necessari com el pa.
Senyor del cel, estranyament humà.
Ramon Comas
Tria a cura de Carme Meix
Deixa un comentari