El passat 26 de març, després de tot aquest temps d’aturades i complicacions motivades per la pandèmia, vàrem poder celebrar el recés anual del nostre Sector, en una trobada de matí i tarda que va tenir lloc al Casal Calassanç del carrer Sant Quintí, 19, de Barcelona.
Per aquesta ocasió vàrem comptar amb la participació d’en Manel Bellmunt, salesià, que ens va parlar de la sinodalitat.
En una primera intervenció es va referir a les arrels de la sinodalitat, que se situen en les primeres comunitats cristianes, on tots participaven en les decisions com un sol poble de Déu.
És a partir del segle IV, quan l’Església va evolucionar cap a una estructura piramidal, pròpia de l’imperi romà, on en la seva part més alta, ocupada pels ministeris ordenats acumula tots els poders, funcions i privilegis, quedant marginats els simples batejats, els laics i sobretot la dona. I això perdura fins al segle XX.
Un punt de partença de la recuperació del sentit de la sinodalitat va ser el Concili Vaticà II que Juan XXIII el convoca amb participació de tots els bisbes i moltes aportacions, amb la finalitat de tornar a les fonts, als orígens, i d’expressar l’experiència de Déu amb un llenguatge posat al dia i entenedor pels fidels d’aquell temps.
Els que vam viure aquelles èpoques recordem el gran canvi que va representar.
Després del dinar, que vam fer en un restaurant proper, vàrem seguir a la tarda i en una segona intervenció en Manel Bellmunt ens va parlar de les conseqüències de la sinodalitat en l’Església actual.
El Papa Francesc ja ha donat mostres que està plenament decidit a canviar aquestes estructures, malgrat l’oposició interna que hi troba, i el sínode convocat per l’any vinent i obert a una àmplia participació dels fidels, hauria de ser una eina per a recuperar la visió de l’Església com a poble de Déu en comunió, superant el clericalisme en una visió més coherent amb els orígens.
Això hauria de portar també a educar el sentit de pertinença a l’Església i a assumir el dret i l’obligació de participar activament en la dinàmica eclesial. Allò que afecta a tots ha de ser decidit entre tots.
Caldria també crear espais d’encontre i comunicació on es puguin explicar les pròpies històries creients, i aquí hi tenen especial rellevància les parelles i les famílies, les esglésies domèstiques, on ja es fa experiència d’aquesta sinodalitat. Els EMD en són una demostració concreta. Fer camí junts des de l’amor és l’essència del matrimoni i de la família.
El recés es va concloure a la capella del Casal Calassanç amb un Acte de Reconciliació i la celebració de l’Eucaristia que va presidir el consiliari del nostre Sector, en Josep Maria Rierola, escolapi, a qui cal agrair les facilitats que sempre ens dona per utilitzar els locals del Casal en els nostres actes o reunions.
Jesús Portella i Marcel·la Bergés B-94
Deixa un comentari