Exercicis espirituals al santuari de la Mare de Déu de Lluc
El Santuari de la Mare de Déu de Lluc, ha estat l’escenari idíl·lic, per a la realització dels exercicis espirituals organitzats els dies 28 – 30 de març pels Equips de la Mare de Déu de Catalunya i Menorca. Han estat trenta matrimonis que han participat d’un cap de setmana de convivència i reflexió, viscuda en totes les dimensions possibles: personal, en parella i social. Va ser tot un encert, que el Bisbe de Mallorca, Mons. Sebastià Taltavull, fos qui dinamitzés la trobada, donant contingut i valor a les tres virtuts teològiques més importants pel cristià: la fe, l’esperança i l’amor.
La jornada s’inicià el divendres després de sopar amb una breu presentació del que estava a punt d’esdevenir. Va ser l’endemà, el dissabte, quan Mons. Sebastià Taltavull, ens va fer remoure el cor tot dient que “la fe mou muntanyes, i a voltes va contracorrent”, que “qui creu es fa deixeble i alhora missioner”, que “creure és acceptar que Déu és en nosaltres sense cap mena de condició”. Després d’aquesta píndola explicativa, el treball personal i en parella era l’eina bàsica per pair i interioritzar tot el que acabàvem de sentir. Era el moment de donar pas al recolliment, al silenci interior i a la reflexió sobre com és la nostra trobada amb Déu. Quins actes de fe podem veure avui en dia? Quins motius per creure sentim?
A la tarda, la xerrada es va centrar en l’esperança, actitud bàsica per caminar endavant en un món que ve marcat per la immediatesa i l’egocentrisme. El grup, format per 31 parelles, va poder sentir que “Jesús és el motiu que ens mou a l’esperança”, qui ens regala el do de viure confiant que “Ell ens sosté davant les dificultats”. Qui viu esperançat, veu totes les possibilitats de la vida, viu el present amb la mirada cap al futur. Ja ho deia Sant Pau que “Jesús és la nostra esperança”. Mons. Taltavull ens va regalar moltes definicions del concepte d’esperança, i cadascú va poder dir fort la que més ressò li feia. Quedava clar, però que per viure l’esperança cal partir de la humilitat, perquè qui ho té tot, no espera res. Per tant, l’esperança és un do, una virtut, una promesa.
Arribat al fosquet, i amb el cor tot remogut per tot el què escoltàvem, vam viure una estona de meditació, guiada pel cant i la reflexió de les 7 paraules de Jesús.
L’endemà, diumenge, va ser el moment d’escoltar el vertader significat de la paraula caritat: l’amor. “Estimar per donar sentit a la Trinitat Santa”, “estimar des de l’àgape, és a dir, fins a donar la vida pels altres”, estimar per ser testimonis de l’amor de Déu. Vam poder llegir i aprofundir l’himne de la caritat escrit per Sant Pau, on revela com de pacient i servicial n’és l’amor. Qui estima tot ho creu, tot ho espera i tot ho suporta.
L’eucaristia, va ser el moment àlgid que ens va ajudar a sentir que Jesús estava en nosaltres des de l’inici d’aquests exercicis. Ell és qui ens anima a continuar en el nostre camí de la fe, de la parella, de la comunitat cristiana.
Aquest bell cap de setmana es va acabar entonant el cant de l’hora dels adeus. Mirades d’il·lusió i cors renovats, moltes abraçades i un fort agraïment. Sí, crec que ara és un bon moment per donar gràcies als Equips de la Mare de Déu, i a totes les persones que van fer possible l’organització i la bona acollida d’aquests exercicis. I al bisbe Sebastià Taltavull, agrair-li també la seva disponibilitat, el seu testimoni, de persona oberta, dialogant i flexible. La seva presència va ser un impuls per seguir treballant pels altres i pel bé de la Comunitat Cristiana.
Moltes gràcies i fins una altra!
Rosa Jofre Guasch i Fel Pons Pons
EMD Ciutadella 16
Deixa un comentari