En Miquel i la Carme Meix els vàrem conèixer l’any 1984 en coincidir com a responsables de sector.
Llavors el nostre sector era tota la Diòcesis de Tortosa per voluntat del bisbe D. Ricardo, que volia que tots els Equips anessin tot junts per a tot, ara tornen a anar tots junts.
L’any 84 érem quatre matrimonis els que portàvem Catalunya i entre tots ens repartíem la feina. Però sempre era un el que ens guiava en representació de tots, ells eren l’Àngels i l’Antoni Bruguera, a qui al cap de pocs anys van destinar a Madrid per a exercí com a magistrat del Tribunal Suprem. En anar a Madrid vàrem formar un equip entre els seus veïns i els amics dels seus veïns, que són uns enamorats del Equips, i encara avui ens comuniquem amb ells. En tornar de Madrid van tornar al seu equip de sempre, del qual ara només queden dos matrimonis.
En aquells anys ens reuníem sempre als caputxins de Sarrià, el consiliari de Catalunya vivia allí, era el pare Massana, ens acollia de meravella. A les trobades de responsables de sector ens reuníem allí, érem molts i érem joves. La Carme Meix, en saber que érem d’Amposta, va venir enseguida a contactar amb els veïns del territori i es va presentar dient que era de Gandesa. Sempre sèiem junts. Per aquells anys va ser quan els equips van descobrir la Carme, era molt valuosa, escrivia molts articles, poemes, publicava llibres, etc. I la van agafar de seguit per a la revista on ha estat molts i molts d’anys en aquest servei.
Recordem una anècdota. Nosaltres estàvem a Morella, a casa del nostre fill, amb motiu del sexenni, una festa molt important que acull molta gent, però, si hi vols dinar, ho has d’encomanar amb temps, per la quantitat de gent que hi va. Aquell dia ens vam trobar al carrer en Miquel i la Carme, desprès de parlar una estona, amb alegria, van dir que tenien el problema que no podien menjar enlloc, tot estava ple. Nosaltres els vam dir que ja teníem el dinar fet i que el compartiríem amb ells. La Carme li va dir al Miquel: “això és l’esperit dels equips, et trobes com a casa quant no t’ho esperes”. Sempre hem estat en contacte, va morir en Miquel i ella va continuar amb tot el que estava compromesa.
Ara, actualment, ens trobàvem a les Trobades Generals i sempre ens posàvem juntes, estàvem contentes de retrobar-nos.
Gràcies Carme, per la teva bona amistat i per la teva vàlua per als EMD. Al cel ens trobarem. D.E.P.
Reverte- Simó
EMD Amposta
Deixa un comentari