L’hora dels adéus
Fa molts anys que col·laboro en la nostra revista. La majoria formant part activa de l’Equip de Redacció, on vaig fer tants i tan bons amics. Actualment només em feia càrrec de l’Editorial, els Pensaments per Créixer, el Comentari de Llibres i la Pregària. Però ara són temps nous, i nou format de la nostra estimada publicació, i crec que ha arribat l’hora de retirar-me del tot i donar pas a veus més joves, més actuals i engrescadores, Per això us dic adéu.
El pas del temps esborra les petjades,
lleus, a la sorra.
Però la profunditat de l’afecte, l’amistat compartida,
l’amor que ens uneix, no es desborra
sinó que s’engrandeix.
Vivim plens d’esperança
sota l’esguard providencial de Déu.
Carme Meix
Deixa un comentari