\u00abLa meva oraci\u00f3 \u00e9s \u00e0rida, no em sembla que la meva vida em porti fruits com al comen\u00e7ament del meu ministeri sacerdotal. Per\u00f2 no en s\u00e9 discernir la causa\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
La vostra carta, amb aquesta petita frase, em ve a trobar a la rectoria de pag\u00e8s on passo alguns dies de vacances. La llegeixo i rellegeixo a la meva cambra, on les persianes estan gaireb\u00e9 tancades, car el sol de fora \u00e9s t\u00f2rrid. I l’hort de sota la finestra t\u00e9 un trist aspecte: tot hi \u00e9s adust. El meu amic rector se’n plany, no tindr\u00e0 llegums. Caldria una bona pluja. Per\u00f2 els dies passen i el cel resta implacablement blau.<\/p>\n\n\n\n
\u00bfNo \u00e9s aix\u00f2 potser el que manca a la vostra \u00e0nima: la pluja, aquesta pluja que \u00e9s la Paraula de D\u00e9u? La comparaci\u00f3 no \u00e9s meva, sin\u00f3 d’Isa\u00efes: \u00abAix\u00ed com la pluja i la neu baixen del cel i no hi tornen sense haver regat la terra, sense haver-la fecundada i feta germinar, perqu\u00e8 doni la llavor al sembrador i el pa que menja la gent, aix\u00ed la paraula que surt de la meva boca no torna a mi de buit, sense haver fet tot el que jo volia i haver reeixit en la seva missi\u00f3\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
Mentre que el pag\u00e8s no pot fer res per procurar-se la pluja, a v\u00f3s nom\u00e9s us cal que ho vulgueu i la Paraula de D\u00e9u fecundar\u00e0 la vostra vida. La paraula de D\u00e9u no pot fallar-nos, som nosaltres que li fallem.<\/p>\n\n\n\n
Vostre aband\u00f3 de la meditaci\u00f3 de les Escriptures des de fa uns quants mesos em fa preguntar \u2014i preguntar-vos\u2014 si teniu prou estimaci\u00f3 per la Paraula.<\/p>\n\n\n\n
Em dieu que ja no podeu meditar. Si don\u00e9ssiu en aquest mot de meditar el seu sentit fonamental de \u00abreflexionar sobre\u2026\u00bb, de reflexionar sobre la Paraula de D\u00e9u, de buidar-ne el sentit profund, no podr\u00edeu declarar-vos inapte per a meditar. Cal tamb\u00e9, certament, que us hi exerciteu, amb m\u00e9s perseveran\u00e7a com m\u00e9s poc favorable hi sigui la vostra vida activa i sobrecarregada.<\/p>\n\n\n\n
M’assegureu, \u00e9s veritat, que us esforceu a fer silenci, a establir el buit en v\u00f3s. I comprenc que \u00e9s per fer un lloc a D\u00e9u. Per\u00f2, \u00bfno hi teniu una confusi\u00f3? El silenci no \u00e9s pas un valor en ell mateix; all\u00f2 que importa no \u00e9s pas callar ni fer callar la fressa a dintre l’\u00e0nima, sin\u00f3 escoltar la Paraula de D\u00e9u, la \u00abParaula de Vida\u00bb (Fl 2:16), el \u00abMissatge de salvaci\u00f3\u00bb (Ac 13:26), \u00abacollir- la\u00bb (Mc 4:20), \u00abretenir-la\u00bb (Lc 8:15; Jo 8:51; 14:23; 15:20). \u00c9s la Paraula que, tot penetrant a l’\u00e0nima, hi eliminar\u00e0 la fressa, hi instaurar\u00e0 el silenci.<\/p>\n\n\n\n
Ja no es tracta de comen\u00e7ar per fer el buit. El pare Pl\u00e9 escriv\u00ed amb pertin\u00e8ncia: \u00ab\u00c9s evident l’error de molts per als quals posar-se en pres\u00e8ncia de D\u00e9u no consisteix sin\u00f3 a fer el buit, en la seva \u00e0nima, de tota preocupaci\u00f3 terrena. Hom rebutja molt de pressa qualsevol pensament estrany, una mica com un policia fa evacuar r\u00e0pidament la sala per on passar\u00e0 al cap d’un moment el gran personatge que ell precedeix i fa respectar; despr\u00e9s, buidats el cap i el cor (suposant que s’hi arribi), hom espera una \u00absensaci\u00f3\u00bb de la pres\u00e8ncia de D\u00e9u. Res no s’esdev\u00e9, tret que no sigui una il\u00b7lusi\u00f3\u00bb.<\/p>\n\n\n\n
S\u00e9 prou b\u00e9 que els autors espirituals recomanen una oraci\u00f3 de buidor i de silenci, en el curs de la qual cal deixar de parlar, de raonar, d’actuar. Sant Joan de la Creu d\u00f3na d’aquesta oraci\u00f3 una descripci\u00f3 molt evocadora: \u00abUna atenci\u00f3 simple i fixada \u00fanicament en el seu objecte \u2014quasi com alg\u00fa que obre els ulls per esguardar amb amor\u00bb. Per\u00f2 aquesta oraci\u00f3 passiva, contemplativa, \u00e9s un do de D\u00e9u. S’hi accedeix no pas pels propis treballs, i quan no ens \u00e9s donada hi ha quelcom millor que queixar-se’n, que esperar-la en l’ociositat, que espiar la seva
vinguda o el seu retorn. \u00bfNo bufa el vent? Agafeu de bell nou els rems, si \u00e9s que voleu avan\u00e7ar mar endins. \u00bfNo us parla D\u00e9u al fons del vostre cor? Escolteu en les Escriptures. Cerqueu la seva Paraula, capoleu-la, mastegueu-la; en un mot, mediteu.<\/p>\n\n\n\n
La preg\u00e0ria, ja ho veieu, \u00e9s la Paraula de D\u00e9u no en el seu moviment d’anar de D\u00e9u a l’home; sin\u00f3 en el seu impuls de retorn de l’home a D\u00e9u. \u00c9s aquesta Paraula de D\u00e9u que torna a D\u00e9u, \u00abdespr\u00e9s d’haver reeixit en la seva missi\u00f3\u00bb, com diu Isa\u00efes.<\/p>\n\n\n\n
Nodrit de la Paraula de D\u00e9u, en v\u00f3s tot tornar\u00e0, com l’hort despr\u00e9s de la pluja, a reverdir i a cr\u00e9ixer. La vida, la vida de D\u00e9u, la vida teologal, brollar\u00e0 de bell nou. La fe ser\u00e0 en la vostra \u00e0nima aquest coneixement desvetllat, \u00e0vid, meravellat, del Misteri de D\u00e9u i del seu amor, coneixement sempre jove puix que cada dia ser\u00e0 renovellat. I ja que l’amor crida l’amor, la caritat sorgir\u00e0 al seu torn, tant m\u00e9s ardent com m\u00e9s viva sigui la vostra fe. I l’esperan\u00e7a de con\u00e8ixer i d’estimar D\u00e9u cada dia m\u00e9s, de veure el seu Regne instaurar-se damunt la terra, ser\u00e0
el ressort, l’estimulant, de la vostra oraci\u00f3 i de totes les vostres activitats.<\/p>\n\n\n\n
Henri Caffarel \u00abLa meva oraci\u00f3 \u00e9s \u00e0rida, no em sembla que la meva vida em porti fruits com al comen\u00e7ament del meu ministeri sacerdotal. Per\u00f2 no en s\u00e9 discernir la causa\u00bb. La vostra carta, amb aquesta petita frase, em ve a trobar … Leer más<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":5114,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7710"}],"collection":[{"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7710"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7710\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":7712,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7710\/revisions\/7712"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/5114"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7710"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7710"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7710"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
Cent cartes sobre la preg\u00e0ria
Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"