Despr\u00e9s d\u2019haver-vos escrit que una actitud fonamental de l\u2019oraci\u00f3 \u00e9s oferir-se al Senyor, vaig ser presa d\u2019un escr\u00fapol. \u00bfNo vaig afavorir potser en v\u00f3s un error \u2014tan general que hom se sorpr\u00e8n de veure alg\u00fa que no hi caigui?<\/p>\n
Ens creiem senyors de nosaltres mateixos, aut\u00f2noms, lliures. I creiem que el millor \u00fas de la pr\u00f2pia llibertat, que el gest m\u00e9s bonic \u00e9s precisament renunciar a la pr\u00f2pia independ\u00e8ncia, fent-nos dependents de D\u00e9u tot donant-nos a ell. Alguns fins i tot no semblen lluny de pensar que el Senyor els deu, per aquest do, alguna estima i alguna reconeixen\u00e7a.<\/p>\n
\u00c9s veritat que no hi ha res de m\u00e9s gran, per a un \u00e9sser lliure, que fer-se dependent d\u2019un altre per amor: aix\u00ed la n\u00favia el dia del seu casament. Per\u00f2 no \u00e9s veritat que siguem senyors de nosaltres mateixos en relaci\u00f3 a D\u00e9u.<\/p>\n
Mireu un paper per transpar\u00e8ncia, hi llegireu en filigrana el nom del fabricant. Mireu un home a la llum divina, descobrireu inscrit en la textura mateixa del seu \u00e9sser el nom del Senyor. L\u2019home t\u00e9 D\u00e9u per autor, li pertany com la collita al pag\u00e8s, com l\u2019escultura a l\u2019artista. No \u00abcom\u00bb: molt m\u00e9s. Les coses pertanyen a l\u2019home perqu\u00e8 s\u00f3n fruit del seu treball, per\u00f2 elles no li deuen pas llur \u00e9sser total: ell no les ha creades. Mentre que l\u2019home ho t\u00e9 tot de D\u00e9u; i aix\u00ed li pertany amb una pertinen\u00e7a infinitament m\u00e9s radical, profunda, total, exclusiva. Totes les coses de l\u2019home s\u00f3n de D\u00e9u: la seva intel\u00b7lig\u00e8ncia i el seu cor, el seu cos i la seva \u00e0nima, el seu actuar i els seu tenir. Tant si ho sap com si ho ignora, tant si hi consent com si ho refusa, la realitat roman: ell \u00e9s de D\u00e9u. No \u00e9s pas un do de si mateix que ha creat aquesta depend\u00e8ncia.<\/p>\n
Qu\u00e8 cal entendre, doncs, per \u00abdonar-se\u00bb a D\u00e9u? Certament no all\u00f2 que el mot significa en les nostres relacions humanes. En D\u00e9u, donar-se \u00e9s recon\u00e8ixer el fet irrecusable, indiscutible, \u00abimmodificable\u00bb, que som d\u2019ell, que som el seu b\u00e9. Recon\u00e8ixer-ho per mitj\u00e0 de la intel\u00b7lig\u00e8ncia, consentir-hi amb tot el cor, ratificar-ho amb tot el fervor de la nostra voluntat. I aix\u00ed s\u2019opera un canvi essencial: el lligam de depend\u00e8ncia es converteix en lligam d\u2019amor.<\/p>\n
El condemnat, com el sant, pertanyen a D\u00e9u. Aquesta depend\u00e8ncia, que fa la felicitat del segon perqu\u00e8 l\u2019accepta, tortura el primer puix que s\u2019entossudeix a negar-la. Per a un \u00e9s comuni\u00f3 d\u2019amor; per a l\u2019altre, infern; per a tots dos, \u00e9s.<\/p>\n
Quan pregueu, guardeu-vos, doncs, de l\u2019actitud ing\u00e8nua i pretensiosa d\u2019aquell qui vol fer-se dependent de D\u00e9u mitjan\u00e7ant una gloriosa donaci\u00f3 de si mateix. M\u00e9s aviat preneu consci\u00e8ncia que sou de D\u00e9u, que li pertanyeu fins a les fibres m\u00e9s profundes de l\u2019\u00e9sser \u2013n\u2019experimentareu una humil i \u00edntima joia, una sensaci\u00f3 de seguretat total. I despr\u00e9s consentiu a aquesta pertinen\u00e7a, amb tot el vostre cor, amb tota la vostra \u00e0nima i amb tot el vostre esperit: aix\u00f2 \u00e9s donar-se a D\u00e9u.<\/p>\n
Henri Caffarel<\/strong> Despr\u00e9s d\u2019haver-vos escrit que una actitud fonamental de l\u2019oraci\u00f3 \u00e9s oferir-se al Senyor, vaig ser presa d\u2019un escr\u00fapol. \u00bfNo vaig afavorir potser en v\u00f3s un error \u2014tan general que hom se sorpr\u00e8n de veure alg\u00fa que no hi caigui? Ens … Leer más<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":6845,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"categories":[45],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6964"}],"collection":[{"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6964"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6964\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6965,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6964\/revisions\/6965"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/6845"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6964"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6964"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6964"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\nCent cartes sobre la preg\u00e0ria<\/strong>
\nPublicacions de l\u2019Abadia de Montserrat<\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"