\u00abTinc quaranta anys i mai no havia estat malalt fins ara. Aix\u00ed doncs, \u00e9s una experi\u00e8ncia nova que faig i, us ho ben asseguro, poc divertida. Els primers dies em revoltava. All\u00ed em ten\u00edeu, passant de m\u00e0 en m\u00e0 com un objecte trobat que hom manipula com vol, i sense que ning\u00fa es dign\u00e9s a respondre les meves demandes d\u2019explicacions. I pensar que en la vida corrent no puc sofrir que la meva secret\u00e0ria em mogui de lloc el tallapapers de la taula del despatx! Quina horrible impressi\u00f3 de no ser m\u00e9s que una cosa… Oh, certament, una cosa de la qual es t\u00e9 cura, es revisa, es repara, de la qual es comprova el bon funcionament, per\u00f2 tanmateix una cosa, \u00e9s a dir, un \u00e9sser passiu. Pensava amb enveja en el darrer dels vagabunds: ell \u00e9s un gran senyor, ell que disposa de si mateix, en comparaci\u00f3 amb aquest burg\u00e8s, en un cl\u00ednica confortable, que no \u00e9s m\u00e9s que una cosa de la qual els altres disposen\u00bb.<\/span><\/p>\n Us vull estalviar les reflexions que se m\u2019han acudit en llegir aquestes ratlles. Prolongarien la nostra darrera conversa.<\/span><\/p>\n El meu corresponsal t\u00e9 ra\u00f3: no hi ha res de m\u00e9s intolerable per a un home lliure, leg\u00edtimament orgull\u00f3s de la seva autonomia, que esdevenir dependent: aix\u00f2 \u00e9s pr\u00f2piament perdre la seva dignitat de persona humana. Per\u00f2 ben mirat la independ\u00e8ncia \u00e9s d\u2019ordre moral. A l\u2019hospital, al camp de deportats, en les tortures, els homes romanen lliures. Llur cos \u00e9s la presa dels altres, per\u00f2 llur \u00e0nima s\u2019escapa. \u00c9s solament quan abdica que un home esdev\u00e9 una cosa. Amb tot, reconec que la depend\u00e8ncia f\u00edsica \u00e9s una restricci\u00f3 a la seva independ\u00e8ncia, i \u00e9s per aix\u00f2 que ja li sembla intolerable.<\/span><\/p>\n I b\u00e9, aquesta independ\u00e8ncia que li \u00e9s tan cara, l\u2019home que estima experimenta la necessitat irreprimible d\u2019immolar-la a l\u2019\u00e9sser que ell estima, precisament perqu\u00e8 \u00e9s el seu b\u00e9 m\u00e9s preci\u00f3s, perqu\u00e8 sacrificar aquest b\u00e9 \u00e9s la prova irrecusable que ell estima l\u2019altre m\u00e9s que a si mateix. I heus ac\u00ed perqu\u00e8 es declara amb felicitat el <\/span>b\u00e9<\/span><\/i> de l\u2019altre, la <\/span>cosa<\/span><\/i> de l\u2019altre. Al segle XVII, hom s\u2019anomenava l\u2019<\/span>esclau<\/span><\/i> de l\u2019\u00e9sser estimat \u2013essent la condici\u00f3 de l\u2019esclau la d\u2019una cosa de la qual un altre disposa, i no la d\u2019una persona de la qual hom respecta la inviolable autonomia.<\/span><\/p>\n Pregar \u00e9s transposar aquests sentiments en les nostres relacions amb D\u00e9u. Es voler-se \u2013amb felicitat i orgull\u2013 el b\u00e9 de D\u00e9u, la seva cosa. \u00c9s el rep\u00f2s en la depend\u00e8ncia consentida, volguda, estimada: \u00abCom el bast\u00f3 en la m\u00e0 del viatger\u00bb, escrivia P\u00e9guy. I l\u2019home de preg\u00e0ria estima m\u00e9s aquesta depend\u00e8ncia, com m\u00e9s radical, cong\u00e8nita, la descobreix. S\u2019hi podria revoltar, per\u00f2 no pot pas deixar de deure a D\u00e9u l\u2019exist\u00e8ncia, i no sols una vegada per totes, sin\u00f3 a cada instant. L\u2019oraci\u00f3 \u00e9s el temps en qu\u00e8, bandejant la il\u00b7lusi\u00f3 d\u2019autonomia que a vegades el guanya en l\u2019acci\u00f3, repr\u00e8n consci\u00e8ncia de la seva depend\u00e8ncia innata, hi consent, es torna a posar en mans del Pare, com una cosa de la qual ell li demana que disposi: \u00abIn manos tuas, Domine…\u00bb<\/span><\/p>\n Ho havia compr\u00e8s b\u00e9 aquell vell sacerdot que feia gravitar tota la seva espiritualitat entorn d\u2019aquesta idea de depend\u00e8ncia respecte a D\u00e9u, i que un dia em confiava: \u00abN\u2019hi ha prou que pensi en la paraula depend\u00e8ncia per entrar en oraci\u00f3\u00bb.<\/span><\/p>\n Henri Caffarel<\/b><\/p>\n Cent cartes sobre la preg\u00e0ria<\/span><\/i> Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat<\/span><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":" DEPEND\u00c8NCIA Vet aqu\u00ed, primerament, el passatge principal d\u2019una carta que acabo de rebre: \u00abTinc quaranta anys i mai no havia estat malalt fins ara. Aix\u00ed doncs, \u00e9s una experi\u00e8ncia nova que faig i, us ho ben asseguro, poc divertida. … Leer más<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"categories":[54],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6746"}],"collection":[{"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6746"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6746\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6747,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6746\/revisions\/6747"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6746"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6746"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6746"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}![\"\"](\"https:\/\/emd-cm.cat\/wp-content\/uploads\/2023\/10\/8.-NEWS-OCTUBRE-2022-EMD-PARE-CAFFAREL-imatge.jpg\")
<\/p>\n