\u00bfSabeu qu\u00e8 pensava tot llegint la vostra \u00faltima carta? Que v\u00f3s actueu com a cap d\u2019empresa fins i tot en la vostra vida d\u2019oraci\u00f3. No tinc \u2013ho podeu ben creure\u2013 cap mena de menyspreu per l\u2019home de negocis que sou v\u00f3s, sin\u00f3 m\u00e9s aviat una secreta admiraci\u00f3 per aquells dots humans que motiven la vostra for\u00e7a i el vostre \u00e8xit: esperit d\u2019iniciativa, claredat de vistes, voluntat de reeixir, sentit de l\u2019organitzaci\u00f3 i del comandament, efici\u00e8ncia.<\/p>\n
Per\u00f2 l\u2019oraci\u00f3 no \u00e9s un negoci hum\u00e0, i la mentalitat de l\u2019home de negocis no hi \u00e9s convenient. I jo crec endevinar senyals d\u2019aquesta mentalitat en les vostres reaccions. El dia del nostre darrer encontre v\u00f3s em deman\u00e0reu temes d\u2019oraci\u00f3 i vau quedar decebut quan us vaig dir que no en coneixia de millors que els Evangelis. \u00abLa lectura de l\u2019Evangeli m\u2019ajuda poc a pregar\u00bb, em vau respondre. La vostra carta es queixa de no trobar en els nostres Cahiers un m\u00e8tode d\u2019oraci\u00f3 prec\u00eds. Tot aix\u00f2 \u00e9s revelador, em sembla, de la vostra mentalitat de cap d\u2019empresa preocupat per l\u2019efic\u00e0cia, el rendiment, el benefici.<\/p>\n
Lluny de mi de pensar i de dir mal d\u2019aquest vell instint de triomfar encastat en el m\u00e9s profund del nostre \u00e9sser: la humanitat li deu la seva evoluci\u00f3 i el seu progr\u00e9s, i si \u00e9s causa igualment de molts de mals, no \u00e9s pas a ell que hem d\u2019acusar, sin\u00f3 l\u2019egoisme, l\u2019ambici\u00f3, la voluntat de poder que el sotmeten als seus fins. Per\u00f2, en la preg\u00e0ria, aquest instint de triomfar \u00e9s el pitjor dels obstacles. L\u2019oraci\u00f3 no \u00e9s una obra humana en la qual cal triomfar, sin\u00f3 una ren\u00fancia que hem de consentir. I potser per aix\u00f2 us costa tant de posar-vos-hi. Abdicar us sembla la pitjor de les covardies: una dificultat, \u00bfno \u00e9s feta per ser superada? Una oposici\u00f3, per ser ven\u00e7uda? I sens dubte teniu ra\u00f3 en el camp dels negocis per\u00f2 no en el de la preg\u00e0ria.<\/p>\n
Us trobeu en oraci\u00f3. Interrogueu una p\u00e0gina de l\u2019Evangeli i no us respon; truqueu, i la porta resta tancada; no n\u2019hi ha, per\u00f2, com perqu\u00e8 us exaspereu. No \u00e9s propi de les vostres habituds acceptar que els homes i les coses se us resisteixin. I despr\u00e9s, penseu, \u00bfper qu\u00e8 entretenir-se, perdre un temps preci\u00f3s que podria \u00e9sser m\u00e9s ben utilitzat, \u00e0dhuc al servei de D\u00e9u? O, si no, que us donin un m\u00e8tode efica\u00e7! Doncs no, cal que accepteu la resist\u00e8ncia d\u2019aquella p\u00e0gina que no us lliura el seu secret. No es tracta pas de cercar-ne una altra de m\u00e9s entenedora, o d\u2019agafar un llibre d\u2019espiritualitat m\u00e9s estimulant, o de descobrir un m\u00e8tode de meditaci\u00f3 infal\u00b7lible: es tracta de confessar la vostra impot\u00e8ncia a comprendre els pensaments divins, d\u2019humiliar-vos en pres\u00e8ncia d\u2019aquell text mut, de prosternar-vos davant la silenciosa Transcend\u00e8ncia de D\u00e9u<\/strong>. D\u2019esperar, en l\u2019actitud del pecador, que el Senyor es digni a tenir pietat, us concedeixi la gr\u00e0cia de la preg\u00e0ria, aquella gr\u00e0cia sobre la qual v\u00f3s no teniu cap dret, que ell us donar\u00e0 gratu\u00eftament, a la seva hora.<\/p>\n La gr\u00e0cia gratu\u00efta, no capriciosa; si triga, no \u00e9s pas que D\u00e9u dubti a donar, \u00e9s que v\u00f3s sou lent a desbrossar en v\u00f3s els camins que el Senyor vol envair per entrar en possessi\u00f3 del vostre \u00e9sser. Em ve a la mem\u00f2ria un record del qual copsareu millor el sentit que no pas de qualsevol altre. Un dia em va venir a veure, tota desconcertada, la muller d\u2019un amic la casa comercial del qual era a punt de fer fallida: i \u00e9s que no acabava de comprendre les reaccions del seu marit en aquella circumst\u00e0ncia. \u00abNo hi ha paraules, em deia, per a traduir all\u00f2 que li passa: sofriment, abatiment, cap d\u2019aquests termes no hi escau; \u00e9s molt m\u00e9s que sofriment i tampoc \u00e9s abatiment, puix que ell reacciona i fa tot all\u00f2 que la situaci\u00f3 exigeix. \u00c9s una mena de mort, com si hagu\u00e9s estat afectat en les seves fonts vives, en la seva dignitat d\u2019home.<\/p>\n Sens dubte, nosaltres, les dones, som incapaces d\u2019imaginar aquest desastre interior que representa per a l\u2019home el frac\u00e0s de les seves empreses, de la seva activitat creadora. Gaireb\u00e9 nom\u00e9s en el pla de l\u2019amor podem con\u00e8ixer semblant tr\u00e0ngol\u00bb. M\u00e9s b\u00e9 que la meva visitadora, v\u00f3s mesurareu, n\u2019estic segur, aquesta angoixa d\u2019un home aculat a la fallida. La revolta que v\u00f3s experimenteu en l\u2019oraci\u00f3, \u00bfno \u00e9s potser del mateix ordre? En el corrent de la vida triomfeu, aqu\u00ed fracasseu. Per altra banda, pertot arreu se us demana de combatre, aqu\u00ed d\u2019abdicar, de Per reeixir en l\u2019exist\u00e8ncia, cal saber, voler, poder. Per reeixir en l\u2019oraci\u00f3 cal que consentiu a no saber res, a no voler res, a no poder res, a fi que D\u00e9u us doni el seu saber, el seu voler, el seu poder.<\/p>\n \u00ab\u00c9s contra natura!\u00bb, em vau dir un dia. S\u00ed, jo entenc molt b\u00e9 que us sigui un suplici \u2013a v\u00f3s m\u00e9s que no a un altre restar impotent davant D\u00e9u, i que v\u00f3s preferir\u00edeu qualsevol activitat, fins i tot qualsevol altre suplici. Per\u00f2 precisament \u00e9s per mitj\u00e0 de l\u2019oraci\u00f3 que es far\u00e0 aquell capgirament de la vostra naturalesa, aquella conversi\u00f3 que \u00e9s l\u2019\u00fanica que pot adaptar-vos a l\u2019acci\u00f3 de D\u00e9u.<\/p>\n No us penseu, tanmateix, que us convida a una passivitat m\u00e9s o menys quietista. Abdicar, presentar el propi balan\u00e7 a l\u2019hora de l\u2019oraci\u00f3, \u00e9s molt positiu, suposa una intensa activitat espiritual: suposa que v\u00f3s cregueu en D\u00e9u present i actuant, que mortifiqueu sense pietat tot all\u00f2 que en v\u00f3s reclama viure i triomfar, que us doneu, o m\u00e9s aviat que espereu, pacient, ofert i disponible, que D\u00e9u vingui a prendre-us.<\/p>\n Henri Caffarel \u00bfSabeu qu\u00e8 pensava tot llegint la vostra \u00faltima carta? Que v\u00f3s actueu com a cap d\u2019empresa fins i tot en la vostra vida d\u2019oraci\u00f3. No tinc \u2013ho podeu ben creure\u2013 cap mena de menyspreu per l\u2019home de negocis que sou … Leer más<\/a><\/p>\n","protected":false},"author":3,"featured_media":4850,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_monsterinsights_skip_tracking":false,"_monsterinsights_sitenote_active":false,"_monsterinsights_sitenote_note":"","_monsterinsights_sitenote_category":0},"categories":[45],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6340"}],"collection":[{"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/users\/3"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=6340"}],"version-history":[{"count":1,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6340\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":6341,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/6340\/revisions\/6341"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media\/4850"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=6340"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=6340"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/emd-cm.cat\/es\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=6340"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}
\npresentar el vostre balan\u00e7. Aix\u00f2 va contra els vostres costums; m\u00e9s que aix\u00f2 contra les aspiracions essencials del vostre \u00e9sser. Us agrada v\u00e8ncer i teniu ra\u00f3, per\u00f2 compreneu que amb D\u00e9u la nostra vict\u00f2ria \u00e9s consentir a \u00e9sser ven\u00e7ut: vegeu sant Pere en el cam\u00ed de Damasc. En l\u2019exist\u00e8ncia v\u00f3s dieu: \u00abVull\u00bb. En l\u2019oraci\u00f3, cal que digueu: \u00abUs ho prego\u00bb. All\u00ed ja no sou l\u2019home que t\u00e9 autoritat, sin\u00f3 el fill que demana, el captaire que allarga la m\u00e0. L\u2019arru\u00efnat que accepta la humiliaci\u00f3.<\/p>\n
\nCent cartes sobre la preg\u00e0ria Publicacions de l\u2019Abadia de Montserrat<\/strong><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"